Al servei d'aquest poble.

Avui. Dijous, 6 de juliol del 1978. Pàgina 5.

D'amagatotis.

Dilluns passat férem la segona reunió dels parlamentaris catalans amb vista a la redacció de l'esborrany del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aquesta vegada convocaven ensems l'Entesa dels Catalans i els partits polítics parlamentaris. L'únic punt de l'ordre del dia consistia a determinar la composició de la comissió encarregada d'aquesta redacció. Es vol tenir a punt l'Estatut l'endemà de l'aprovació per referèndum de la Constitució, per a remetre'l immediatament a la comissió constitucional del Congrés.

És molt comprensible aquesta pressa. Cap parlamentari català no vol mantenir Catalunya en la subjecció total en què es troba, ni un dia més per la seva culpa. Perquè, segons la Constitució, la tasca de redactar l'Estatut, en el cas del principat, recau sobre els diputats i senadors catalans a les Corts generals. L'aprovació del projecte és encomanada a l'Assemblea de Parlamentaris.

Tothom veu que cal fer l'Estatut amb el procediment més diàfan. El camí clar fóra convocar l'Assemblea de Parlamentaris, que aquesta nomenés una comissió de l'Estatut, que la comissió designés una ponència per a fer l'esborrany, que s'obrís un període de presentació d'esmenes per part dels diputats i senadors, que la ponència presentés l'avantprojecte després d'examinar totes les esmenes i que aquest es discutís i votés en la comissió i, després, en el ple. No cal dir-ho, a la llum pública, i sense pactes secrets, que a Catalunya no calen, vista la situació política dominant.

Tanmateix, malgrat la gran democràcia que vivim, és impossible convocar l'Assemblea per dificultats, segons sembla, insuperables. La Constitució -que encara no és vigent- diu en el seu article 143 bis: «El gobierno convocarà a todos los diputados y senadores elegidos en las circunscripciones comprendidas en el àmbito territorial que pretenda acceder al autogobierno, para que se constituyan en asamblea». De manera que no ens podem constituir en allò que ja ens constituirem fa un any. Ni gosem reconstituir-nos. Ni Generalitat, ni partits catalans, ni ningú no gosa pressionar el govern perquè ens convoqui. Ni el govern no convoca ningú.

I així anem a mig elàstic, fent una assemblea real que no és assemblea oficial, fent una comissió real que no és comissió oficial i, aviat, fent una ponència real que no és ponència oficial.

Anem fent l'Estatut d'amagatotis!

Lluís M. Xirinacs.