Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 30 de juny del 1978. Pàgina 5.
La B-30.
Ja tenim damunt la taula la primera gran topada frontal entre el govern central i la Generalitat. Fins ara, el president Tarradellas ha fet mans i mànegues per donar a les relacions Madrid-Generalitat un aire optimista, natural i alegre, com si res no hagués passat en aquests quaranta anys, com si les coses anessin millor que en temps de la República. Es tracta no de reivindicar la llibertat dels Joglars, sinó el control general de la llibertat d'expressió a Catalunya. Es tracta, no d'obtenir la solució dels problemes laborals de la SEAT sinó el control general de les condicions de treball a Catalunya. No estem avesats en aquesta alta reivindicació de competències d'Estat i a molts ha escandalitzat que Tarradellas no assumís públicament els afers Joglars i SEAT entre altres.
Aquesta vegada, tanmateix, amb el fet particular de la B-30, la Generalitat s'ha atrapat els dits. I ha sorgit un conflicte concret entre Catalunya I Madrid. Tornem així als enfrontaments dels anys 30? Sembla que a Madrid li convé. Té tota la força. Guanyarà. Ens presentarà davant els altres pobles com a rebecs i rondinaires.
Però aquesta vegada el fet particular afecta molts milions d'habitants, pràcticament a tota l'àrea metropolitana barcelonina. Es cert que caldria desfer aquesta conurbació monstruosa. Però això no es fa en dos dies i mentrestant la població s'ofega. Caldria deslliurar de peatge tota la B-30, com també l'autopista de la costa fins a Mataró, l'autopista de França fins a Granollers i l'autopista de València fins a Martorell. Si es tractés de Madrid, ja s'hauria previst així d'entrada. Si no, fixem-nos en les dimensions del municipi madrileny i comparem-lo amb l'estret municipi barceloní.
Sempre he dit que els nostres polítics, i entre ells hi compto Tarradeilas, negocien bé però obliden el suport del poble organitzat i amb això perden un doll immens de força negociadora. Aquesta vegada la negociació de la gratuïtat de la B-30 té al darrera la Generalitat en pes, sembla que el govern civil, el president de l'àrea metropolitana i batlle de Barcelona, els partits polítics i els protagonistes de la reivindicació que són les associacions de veïns de Barcelona i rodalia. Debat general, negociació serena, manifestació unitària.
Allò que era un fet concret i local esdevé així un solemne afer d'Estat en el sentit més ple de la paraula. Això és Catalunya.
Lluís M. Xirinacs.
