Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 29 de juny del 1978. Pàgina 5.
Sobirania nacional.
Ahir J. A. Gonzàlez Casanova, a «Mundo Diario», exposava el procés seguit en els debats constitucionals sobre el problema de les llistes de competències autonòmiques.
Li sembla arcaic i irreal la idea de «cessió d'una part de la sobirania originària de les nacionalitats a favor de l'Estat». Realment a l'Edat moderna així s'anaren formant els grans estats. La cessió fou més o menys forçada o voluntària segons els casos. Després es passà per una fase d'espoliació total per part dels Estats de la sobirania irrenunciable de les nacionalitats. Fou a l'Edat contemporània, on és ancorat encara Gonzàlez Casanova, on nasqueren els grans partits burgesos conservadors i liberals i els grans partits socialistes i comunistes. Però ara les coses han canviat. Els grans Estats no han pogut arrasar els drets de les nacionalitats i, a poc a poc, es tornen a alçar exercint parts cada vegada més amples de llur sobirania innata. I apareixen partits tant de la part burgesa com de la part socialista que, més àgils que les grans formacions polítiques clàssiques, integren aquesta reivindicació en llurs programes.
No és un problema nacional i, per tant, igualitari com volen els socialistes. Es un problema racional i, per tant, diferenciador, com ensumen CDC i el PSUC i com afirmen clarament, per exemple, el PNB i el PSAN. La igualtat de tracte i la confusió entre nacionalitats i regions sembla més justa i és més injusta. Respectar les diferències no vol dir defensar supremacies. Cal entendre que el Principat és una regió de la nacionalitat catalana, que la Mancha és una regió de la nacionalitat castellana, etc. Nació i regió reclamen tracte distint, i una nació madura, amb llargs antecedents històrics, reclama tracte també distint d'una regió que fins fa poc no ha pogut emprendre un procés lliure nacionalitzador. En la Constitució soviètica es distingeixen per sota de la Unió, les repúbliques federades, les repúbliques autònomes, les regions autònomes i les comarques autònomes.
Tot l'embolic que explica Gonzàlez Casanova com a solució s'hauria resolt si la proposta de nacionalistes i comunistes hagués dit en la Constitució: «Les competències no incloses en la llista (única) de competències cedides expressament a l'Estat pertanyeran a les nacionalitats, que les podran anar reivindicant amb tot dret a mesura que es vagin desenvolupant». Així s'evitaria també el regateig de la segona República.
En això de la igualtat de tracte, desgraciadament, els socialistes coincideixen amb el ministre Clavero, que acabarà substituint l'Espanya de les cinquanta províncies petites per l'Espanya de les quinze províncies grosses. Suárez, que xoca en això amb Clavero, és més sensible al problema greu de la sobirania de les nacions, que, mal atès, ha provocat moltes morts i porta camí de provocar-ne moltes més.
Lluís M. Xirinacs.
