Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 1 de juliol del 1978. Pàgina 5.
Programa genètic social.
En una gota d'aigua de qualsevol toll del carrer, mirada al microscopi es veuen milers d'animalets d'una sola cèl·lula lluitant per sobreviure en un gran desordre on el més fort margina o devora el més xic. És la viva imatge de la nostra societat liberal, individualista i insolidària.
En canvi, en qualsevol animal superior milers de milions de cèl·lules conviuen en plena harmonia. Et poses un mos de pa a la boca i per una misteriosa llei de distribució, el coneixement de la qual seria l'enveja dels socialistes o dels comunistes, aquell aliment es distribueix per tots els milions de cèl·lules equitativament, sense baralles, sense avantatgismes, més enllà d'allò que és estipulat en el programa conjunt del nostre cos.
Per què els mateixos animals d'una cèl·lula es barallen en l'aigua i se solidaritzen en el cos d'un animal superior? La raó biològica és senzilla. En el primer cas cada animal té un programa genètic, inserit en els cromosomes del seu nucli, diferents dels altres. En el segon cas, totes les cèl·lules del nostre cos tenen repetit exactament el mateix programa. Es tracta del programa sencer del cos humà. És un luxe meravellós que cada unitat tingui i assumeixi el programa general, del qual només farà servir la petita part que li toqui segons la seva situació anatòmica i funcional en el conjunt del cos.
En cada Estat el programa general conjunt és la seva Constitució. En ells els diferents sectors tracten de conjuntar-se per tal d'evitar la insolidaritat i els xocs secs i desordenats. Si cada un dels ciutadans de l'Estat treballa, coneix i assumeix la Constitució, en l'Estat hi haurà una harmonia social meravellosa. Altrament, hi haurà enfrontaments lúcids o cecs.
Ningú no ha inventat encara la Constitució perfecta, però la humanitat hi treballa des de fa segles. En el nostre país la gent, després de tants anys sense Constitució democràtica, s'ha acostumat a prescindir-ne. Cadascú es creu sabedor de la solució del país. Les crítiques surten abundoses, fàcils, parcials, superficials.
D'entrada, abans de criticar això o allò, cal adquirir la visió de conjunt dels problemes socials i després, passar a tractar-nos un per un. Si tots els ciutadans coneguessin la futura Constitució, almenys eliminaríem de la nostra societat tots els xocs secs que ara succeeixen i que constitueixen el moll de l'os de la immensa majoria dels conflictes socials: la desinformació i la incomprensió de la problemàtica de l'altra part en litigi.
Lluís M. Xirinacs.
