Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimecres, 28 de juny del 1978. Pàgina 10.

Pragmàtics i ètics.

La societat humana és complexíssima. Com els fils d'un tapis, així les diferents línies polítiques a estones surten a la superfície i a estones avancen amagades per la part de darrera de l'entramat social.

És un error dels polítics actuals amb votacions majoritàries considerar que només és política la política de resultats a curt termini, i titllar de testimonialisme una política de resultats a llarg termini. I és un altre error propi dels polítics minoritaris o dels extraparlamentaris considerar que és política la política radical de resultats revolucionaris que resolgui de cop les opressions i les injustícies i titllar la política contrària d'oportunista. Hi ha fils que ara suren i demà restaran amagats i altres que ara semblen inexistents i que demà suraran. Una societat ha de vetllar per allò que és possible ara i per allò que pot ser possible demà. Totes dues coses. Altrament, els polítics possibilistes esdevenen oportunistes i els polítics previsors de futur esdevenen testimonials. Com l'arbre que treu, ufana, la fulla de l'any, però que ja té, amagada en l'axil·la, la fulleta de l'any vinent.

Com diu Jordi Maluquer, la intervenció dels diputats catalans en la Constitució ha estat un exemple de possibilisme, però hi ha mancat algú que fes alguna afirmació de futur, per exemple, respecte al dret a l'autodeterminació. S'haurien pogut repartir la feina o, si més no, algun altre diputat català hauria pogut presentar i defensar alguna esmena en el sentit de la defensa d'aquest dret nacional nostre, que «of the record» Roca, Solé Tura i Martin defensen i que té tant o més dret de figurar en la Constitució que el dret d'associació, de reunió o de vaga.

I allò que veig ben cert és que aquests polítics podien haver votat abstenció com altres grups parlamentaris de la comissió han practicat tantes vegades.

Fa pena que entre tots els diputats catalans no hi hagi qui defensi en veu alta i que la immensa majoria, inclosos, segurament, molts diputats catalans porten dins el cor. És massa fàcil limitar-se a protestar o limitar-se a pidolar. I com ja veiem que els partits catalans majoritaris en el Parlament han optat pel possibilisme a curt termini, és just que algú altre opti per l'afirmació dels drets nacionals irrenunciables, de la democràcia a nivell econòmic, de l'abolició de la pena de mort i de tants punts bàsics, vetats, de moment pel feixisme encara imperant, però que algun dia esdevindran patrimoni de la nostra societat. I és just que pragmàtics i ètics es comprenguin, es complementin i deixin de mirar-se com a enemics.

Cal repartir-se els papers socials sense avantatgismes, cal representar-los de comú acord amb respecte i apreci de tots per tots. I, si més no, ja que defugiu els pitjors papers, sigueu un xic més esplèndids amb aquells a qui toca d'acomplir-los.

Lluís M. Xirinacs.