Al servei d'aquest poble.

Avui. Divendres, 23 de juny del 1978. Pàgina 5.

«El País» ens entén.

Una vegada més ha saltat el tema de les autonomies al ple del Senat i una vegada més es veu la distància entre les posicions oficials i la voluntat dels pobles.

En nom de la UCD, el senador Sànchez Cuadrado avisà del perill que es concedissin avantatges autonòmics a països desenrotllat econòmicament com Euskadi i Catalunya. Segons la seva intervenció, semblava que la dictadura s'havia proposat el desenvolupament de Catalunya i Euskadi i que calia aturar-lo en nom de la igualtat democràtica. Un senador em digué a cau d'orella: «Ara resultarà que el franquisme fou abertzale». L'orador d'UCD tenia passió per harmonitzar tots els pobles de l'Estat, i ja se sap que s'harmonitza des del centre. També estava obsessionat per la solidaritat, i, ja se sap, la solidaritat s'administra des del centre. Acabà la seva gloriosa intervenció afirmant que estava disposat al que calgués per a salvar la unitat d'Espanya, vinguessin les conseqüències que vinguessin. El fantasma de l'alçament.

El ministre de «las Regiones», gris, fluix, buit, defensà una vegada més les institucions autonòmiques, com diu «El País», «decorades simplement per aquells telons de cartó-pedra de sarsuela que ell dissenya en l'arbitrista soledat del seu despatx».

Abans eren els catalans i els bascos els qui havien de sortir per defensar els seus drets diferencials. Ara és el mateix editorial del diari madrileny qui surt decidit en la nostra defensa. Ahir deia: «La insistència del senyor Clavero a repetir, inassequible al descoratjament, la bona doctrina de la perfecta igualtat entre les regions, darrerament revestida d'agosarades metàfores futbolístiques sobre la pertinença de totes a la Primera Divisió, avorreix àdhuc les orelles. L'astuta sortida ideada pel vell centralisme per ofegar les reivindicacions basques i catalanes en una riuada de descentralitzacions administratives no ha servit de res».

I acaba destriant el deure de l'Estat d'acabar amb el retard econòmic i la desigualtat social en tot el territori peninsular, del deure d'afirmar l'especificitat política i la peculiaritat cultural de les reivindicacions del País Basc i de Catalunya. La urgència del primer deure mai no pot ser un pretext per a incomplir el segon deure o per a rebaixar les institucions d'autogovern dels dos països esmentats.

Crec que és important que això es digui des de Madrid.

Lluís M. Xirinacs.