Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 22 de juny del 1978. Pàgina 5.
Vilanova de Bellpuig.
¿Recordes, amic Josep Vila, aquells temps passats, deu fer set o vuit anys, quan tu eres rector a Ivorra, al cor de la Segarra, jo a Santa Maria del Camí, allí on l'altiplà s'entra en el cul d'olla de l'Anoia? ¿Recordes aquells peoners del desvetllament dels pagesos, l'Òscar i la Marga, que abandonaren la gran ciutat el mateix dia de llurs noces i s'identificaren amb la vida dura i íntegra dels camperols? ¿Recordes aquells cursets que organitzàveu per elevar el nivell cultural i social dels agricultors? Ivorra era la capital d'aquells esforços. Acudia la gent de Calaf, de Sant Guim, de Torà, de Guissona, de Freixenet, de Castellfollit de Riubregós.
Tu ja no ets a Ivorra. Aquesta vegada t'he trobat a Vilanova de Bellpuig. Però els d'Ivorra encara diuen que ets el seu capellà. Has ensenyat a més a més a cantar la gent del camp. I no has parat d'ajudar-los per anar endavant.
Ara sembla que ja caminen sols. L'aspre temps de la sembrada resta enrere. La collita comença. El camp madura una vegada més. A Catalunya, la reforma agrària s'avançà als altres llocs de l'Estat espanyol. Hi ha extensos territoris enllà de la ratlla de ponent que encara l'esperen. A la República ja granà el camp català i donà els seus fruits. La nostra pagesia no és un redós de caciquisme, com la pagesia gallega, castellana o del nord de Portugal. Els dies de la Marxa de la Llibertat demostraren com els nostres camperols entenien la responsabilitat política i social. A tot arreu els marxaires foren acollits i protegits de la barbàrie de les autoritats. Les eleccions generals també palesaren el seny del nostre camp.
Ara calen solucions noves i urgents. En les votacions a Cambres Agràries els pagesos catalans han demostrat la seva força amb vista al progrés. Volen sindicalisme i no caciquisme. Se'ls castiga a veure's privats de l'assistència tècnica de les Cambres. A Vilanova de Bellpuig em deien: «Vejam si de seguida la Generalitat supleix».
Els primers traspassos d'agricultura són sobre la taula. Entre ells, el servei d'extensió agrària. ¿No pot, aquest servei, encarregar-se d'aquelles prestacions que les Cambres boicotejades per la voluntat sobirana dels nostres treballadors del camp han cessat d'assumir en molts llocs?
Tanmateix, no us desanimeu, pagesos, si triga una mica la solució. La lluita per la llibertat del camp continua. Bon cop de falç, defensors de la terra, bon cop de falç!
Lluís M. Xirinacs.
