Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 24 de juny del 1978. Pàgina 5.
Clar i català.
Hi ha dies què els esdeveniments conflueixen, es precipiten i forcen situacions temps i temps encallades.
Ahir vaig llegir l'article de Manuel Cruells «No hi ha una política idíl·lica» i em va colpir. Fa molt de temps que tinc coses que mantinc en secret per salvar la sardana col·lectiva de germanor catalana. I, tanmateix, la sardana és trencada. Abans d'hora, com diu Cruells, però és trencada. És ben cert que no es parla clar, que existeix un llenguatge esotèric i sofisticat entre els polítics. Ell mateix es queixa d'emprar massa eufemismes per tal de poder continuar dient coses. Paria de Josep Benet i de Josep Tarradellas sense esmentar-los.
També ahir vaig rebre aquest text: «Estimat senador: jo el vaig votar a vostè pensant en una utopia (vostè ho arreglaria tot com jo desitjo i vostè desitja) i en una realitat (que ens explicaria on pensa que anem i com). No li demano que sigui vostè ni déu ni papa. Que vostè és honest ja ho sé, però crec que no existeix cap honestedat que no sigui compartida. Comparteixi la seva honestedat amb mi i digui ara, amic senador, allò que jo no li admetria mai que digués després».
I, finalment, ahir el diari portava les paraules clares d'Antoni Gutiérrez del PSUC: «Donarem suport a Benet per a la presidència de la Generalitat, si Benet ho vol». Així es posa a la llum pública la relació intensa que ens semblava endevinar entre el senador independent i el Partit Comunista Català.
Amic Manuel Cruells, estàs carregat de raó. Ens estem enganyant els uns als altres. Potser només els nostres enemics són els únics que veuen clar el nostre joc. Carles M. Espinalt ja fa un parell de mesos m'havia dit que jo no parlava clar. Volia portar la política a un terreny idíl·lic a nivell públic i m'equivocava. També jo he practicat a nivell particular la política de passadís i el maquiavel·lisme. També a mi em caldria clarificar en públic el sentit del manteniment de la meva independència política. Cal ésser més incisiu, més polèmic, més atrevit.
No sé si la premsa tolerarà el llenguatge que demana Cruells. Jo haig de dir que també la premsa, de vegades, ha aturat algun aclariment meu més directe. Però caldrà anar insistint i anar obrint pas a la vera llibertat d'expressió política. Perquè ací s'entaula, com en altres terrenys, una important batalla a favor de la democràcia.
Intentaré, amics, ésser més clar.
Lluís M. Xirinacs.
