Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 21 de juny del 1978. Pàgina 6.
Un rei a la Xina.
La comissió d'establiments penitenciaris cridà García Valdés, l'escoltà i li donà el suport verbal incondicional. Però no hi vaig saber veure cap ajuda pràctica. Calen diners. Cal accelerar el projecte de llei de reforma penitenciària. Cal canviar el codi penal i altres lleis. Cal renovar les plantilles de funcionaris. Cal l'indult. Mentrestant, la situació continua deteriorant-se i García Valdés acabarà amb una dimissió testimonial com la de Victòria Kent.
L'altre dia sopava amb uns amics i se m'ocorregué, entre plat i plat, obrir dues cartes rebudes al Senat. Ocupava, en ambdues, més de mitja pàgina una gran taca de sang. Eren cartes de dos presos d'El Dueso (Santander). Als amics aquell entremès sobre la taula no els féu gràcia.
Ara en tinc una altra:
«Sóc un més dels marginats. La dona, a la presó. La nostra filla, amb els pares d'ella. Jo, en recerca i captura. Els darrers esdeveniments a les presons em fan témer encara més per la possibilitat de refer el nostre futur. Per distreure't una mica en aquests moments difícils, escolta això:
«Quan regnava l'emperador Yao a la Xina (2356-2255 a. J.C.), estava amb ell el mestre Tzu Kao. L'emperador cedí els seus drets a Shu i aquest a Yii (primer emperador de la primera dinastia). Aleshores Tzu Kao se'n tornà al camp. Yii l'anà a visitar per esbrinar-ne la causa. Tzu Kao li respongué: «Abans, quan Yao governava el món, no utilitzava premis, i el poble, ell mateix, s'estimulava al bé. No utilitzava càstigs i el poble temia obrar malament. Avui, en canvi, vostra majestat empra les recompenses i els càstigs i el poble no és bo. D'aquí ha vingut la ruïna de la virtut. Els càstigs i els suplicis han crescut. I també vindran les revoltes futures. ¿Per què no marxeu, majestat, i no destorbeu més el meu treball?» I continuà llaurant sense mirar-se'l».
En aquell temps els reis encara anaven a cercar consells de llauradors.
Lluís M. Xirinacs.
