Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 19 de maig del 1978. Pàgina 6.
PNB, obrers i abertzales.
Ningú no dubta que les coses no van bé a Euskadi. Josep Melià, abans-d'ahir, ens explicava els intents polítics d'UCD d'entrar en relació amb el PNB i lendakari Leizaola emprant Tarradellas com a intermediari. Sembla que aquesta operació, apart del seu abast sobre el problema nacional, en té un altre de caire polític: l'aïllament del PSOE com a capdavanter en la pre-autonomia basca.
En aquest terreny les equivocacions, ja veiem que porten morts i, a la llarga, un gran perill per a l'adveniment de la democràcia. Vull assenyalar algunes de les equivocacions que caldria esmenar ràpidament.
La principal i la més difícil és la negativa a l'exercici del dret d'autodeterminació. Aquesta negativa fomenta el dret d'ETA a la lluita armada. Això no té discussió. Els intents d'UCD i d'AP per tal que els altres polítics condemnem radicalment ETA són absurds. És cert que ara, a correcuita, Martín Villa vol reforçar el procés autonòmic, però això deixa al descobert que fins ara no solament és negada l'autodeterminació sinó que fins s'ha impedit l'autonomia. S'equivoquen tots els partits que no volen dialogar amb ETA.
La segona equivocació està en els partits obrers euskaldunak. Han entrat massa tard en el moviment nacional basc i ho han fet massa tímidament. Que el primer president del Consell Nacional Basc sigui un home que no sap euskera és una desgràcia. I que sigui del PSOE posa un interrogant davant el poble basc i provoca una repulsa total dels abertzales. ¿Per què sempre la dreta és més llesta que no l'esquerra davant de la qüestió nacional? Per què no hi ha abertzales en el PSOE i en el PKE?
El tercer punt és una mala sort. Manca al País Basc un home pont entre abertzales i espanyolistes, entre dretes i esquerres. Leizaoia, en pertànyer al PNB, sembla que no té prou ascendència ni sobre ETA ni sobre els partits obrers.
La solució no és arraconar ningú, sinó cercar un pacte amb concessions mútues dels tres extrems del triangle: PNB, partits obrers i abertzales d'esquerra. PNB i partits obrers tenen en comú que són parlamentaris, PNB i abertzales tenen en comú el nacionalisme i abertzales i obrers tenen en comú la condició d'esquerres.
Lluís M. Xirinacs.
