Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 20 de maig del 1978. Pàgina 5.
Baix Montseny.
Sant Celoni és contradictori. La gent et diu i rediu que aquesta ciutat de quinze mil habitants no ha sabut mai ressaltar la seva importància geogràfica. Es col·locada en el centre natural dels accessos fàcils al Montseny i es considera la capital d'una comarca, no homologada en les divisions oficials, que anomenen el Baix Montseny, a cavall del Vallès Oriental i la Selva. I hi inclouen altres poblacions com Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor, Montseny, Gualba, Llinars del Vallès, Campins, Vallgorguina, Fogars de Montclús i Riells de Montseny, Breda, Hostalric i fins i tot Arbúcies.
Sant Celoni és ciutat industrial. Entre les sindicals, per ordre d'importància hi trobem CCOO, UGT, CNT i CSUT, amb uns tres mil afiliats. Els partits capdavanters són PSUC, PSOE i UCD, però també hi ha gent de CDC, UDC, PSC, etc. Té associacions de veïns, una penya blaugrana amb el seu butlletí, un grup ecològic que vol vetllar per la conservació de les gràcies naturals del Montseny, sobretot el Centre d'Esplai de l'Arxiprestat de Sant Celoni, amb cinc-cents socis, que disposen de seccions de música, teatre, cinema, excursionisme, colònies, d'un luxós butlletí informatiu, «L'esclat», que de veritat és esclatant, i d'un local antic restaurat amb un gust exquisit.
Però allò que li dóna un toc de maduresa és que té, embrionària, però amb molta empenta, una Assemblea del Baix Montseny amb gent de les diferents associacions i partits de la vila i amb gent de la comarca. Han fet i fan una pila de lluites reivindicatives que van sortint en les publicacions locals i de Granollers. I participen regularment en els secretariats, permanents i plenàries de l'Assemblea de Catalunya. Organitzen festes i semblen entestats a aconseguir una candidatura unitària de totes les forces democràtiques locals en les futures eleccions municipals.
Potser el secret de tant de dinamisme és la reacció davant l'existència, des de sempre, d'un fort nucli de gent d'extrema dreta.
Poble despert que sabrà defensar-se i defensar el marc natural meravellós on és posat.
Lluís M. Xirinacs.
