Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Provincianisme o gran política. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Un debat sobre els orígens. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Divendres, 21 d'abril del 1978. Pàgina 5.

Ni l'educació no ens volen tornar.

Pissarra i guixos.Els catalans estem disgustats. A Madrid saben de sobres que a Catalunya diem que som una nació. Una nació té el dret d'autodeterminar-se. Una nació té el dret de donar-se una Constitució pròpia.

Ells, en comptes d'autodeterminació ens parlen d'autonomia concedida des d Madrid i ens donen una pre-autonomia.

Nosaltres pel bé de la pau anem cedint. Ens avenim a participar en l'elaboració i aprovació d'una Constitució espanyola abans de poder fer la nostra. Ens avenim a l'establiment d'una estranya pre-autonomia.

I quan confiàvem que la Constitució respectaria les nacionalitats, ens les neutralitzen amb unes negacions tan directes del nostre dret d'autodeterminació, que se'ns fa impossible la col·laboració. I quan confiàvem que el traspàs de serveis fóra àgil i generós, veiem que es fa lentíssim i gasiu.

Diuen que les dificultats tècniques són grans, que no es pot predeterminar la Constitució. Però fins se'ns impedeix el control de la pròpia educació. Ni l'educació no volen que sigui autònoma. Que n'és, d'inexorable la dictadura que encara patim!

Un amic em deia avui: «No oblideu que nosaltres som un poble pactista que vol pactar amb una gent que no n'ha estat mai de pactista».

La resposta única que jo hi veig és la força. La força de la nostra unió. Ens havíem dividit massa els darrere temps. El nostre ferm pluralisme intern no pot impedir la nostra més decidida unitat mirant a l'exterior. La força d'un poble unit és l'única arma per a guanyar la negociació política.

Que no ho oblidin els nostres dirigents i el nostre poble en la diada de Sant Jordi d'enguany, de tan incerts resultats.

Lluís M. Xirinacs.

Provincianisme o gran política. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Un debat sobre els orígens. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte