Al servei d'aquest poble.

Avui. Dijous, 20 d'abril del 1978. Pàgina 5.

Provincianisme o gran política.

Ni nosaltres estàvem acostumats a ésser sobirans ni els altres a veure'ns sobirans. Suàrez demanava una mica de temps als polítics catalans: «Deixeu-me que pugui acostumar la gent a entendre la realitat de Catalunya». Els catalans que han viatjat per terres de l'Estat em donaran la raó. Abunda la incomprensió i la fòbia existeix contra Catalunya. I, sobretot, una gran desinformació.

Però nosaltres també hem d'esforçar-nos a sortir del nostre provincianisme i de la nostra estretor. Cauen en provincianisme aquells qui miren només llur propi interès i xoquen cegament amb els petits interessos dels altres. Per a sortir del provincianisme cal contemplar el conjunt dels problemes catalans. I cal situar-los en el context dels problemes de l'Estat espanyol, d'Europa, del món. Qui no sàpiga tenir una visió global per damunt dels petits interessos no té vocació de sobirania. És una rateta.

Diumenge és Sant Jordi. Davant de la possibilitat de liberalització del sistema polític espanyol, en un primer moment s'ha produït una gran confusió. Una mica cadascú s'ha llençat a situar-se en la millor posició. A cops de colze, de vegades ben visibles físicament, els més forts s'han posat en els primers rengles, han estarrufat el pit, han estirat la columna vertebral, han dreçat ben alta la cresta i han marginat quantitat de gent il·lusionada que ha sofert un desencís profund. Àdhuc s'ha notat la depressió en les mateixes bases dels partits. La migradesa d'assistència a les successives convocatòries ho palesava a bastament.

Diumenge és Sant Jordi. Siguem magnànims. Oblidem trepitjades i empentes sofertes en les precipitacions de la primera hora. Poble i polítics, de nou agermanats, ara amb més serenor, amb més maduresa, es trobaran reunits diumenge a migdia a la plaça de Sant Jaume.

Catalunya no és provinciana. Catalunya té vocació de sobirania. Catalunya té vocació de gran política. Sap respectar !a base del poble, que és la font de tot poder. Sap respectar les associacions intermèdies que són la vertebració d'un país democràtic. Sap respectar la seva Generalitat amb el seu president i el seu Consell que constitueixen la seva noble testa i sap respectar els seus representants a l'exterior que vetllen els seus interessos, la seva imatge i el seu lliurament a la comunitat dels altres pobles de la terra.

Gran convocatòria unitària, diumenge que ve, a la plaça de Sant Jaume.

Lluís M. Xirinacs.