Al servei d'aquest poble.

Avui. Dissabte, 22 d'abril del 1978. Pàgina 5.

Un debat sobre els orígens.

En un país on poques discussions teòriques es donen, em plau intervenir en la petita polèmica encetada a l'entorn del tema del pecat original. Josep Ballarín hi veu una realitat. A Cardús i a Estruch els sembla, més aviat, un mite. Lluís Cuéllar, ahir, s'arrenglerava amb Ballarín, i fa veure el contrast entre l'actitud dels creients que tendeixen a considerar-lo passat de moda i l'actitud de sociòlegs i filòsofs i, en especial, dels marxistes que es decanten a considerar-lo com una autèntica realitat històrica dels temps primitius.

Jo m'arrenglero amb Ballarín i Cuéllar. Cada vegada estic més convençut de l'existència real d'un «paradís» primitiu on no hi havia opressió de la natura ni de l'home per l'home, on no hi havia opressió de la dona, on no hi havia violència social substancial, on no hi havia el desgavell psicològic i fisiològic que patim ara. Després aparegueren les terribles contradiccions personals i socials que ara ens ofeguen.

La meva opinió és que es tracta d'un fet històric detectable científicament en tota la Terra, cada lloc en temps divers. Aquest trànsit que en diem «pecat original» coincideix amb el trànsit del paleolític al neolític, de la vida humana de paràsit sobre la naturalesa pròpia de qualsevol altra espècie animal a la vida humana descobridora del treball creador de valor i transformador de la naturalesa mitjançant la mineria, l'agricultura, la ramaderia i les diferents tècniques de la civilització que portaven una mutació en l'ordre social amb la desaparició dels clans, del matrilineat (mal dit matriarcat), de la propietat comuna i amb l'aparició de la lluita de classes, de la guerra, de l'Estat opressor, encarnat en la ciutat i en el seu rei, del Déu llunyà, etc.

En la narració bíblica de la caiguda de l'home es reflecteixen força bé aquestes realitats, històricament demostrables des de fa deu mil anys abans de Crist, i que foren el resultat de la modificació de la humanitat i de l'esgotament dels recursos naturals espontanis. Parla de l'afany creador del treball de l'home que l'equipara a Déu, de la duresa del treball, de l'esclavitud, de l'opressió de la dona, del desastre ecològic, de la pèrdua de l'harmonia psicològica, amb el desfermament de les passions.

Una prova de l'actualitat d'aquesta problemàtica tan antiga, que sembla un mite, és el llibret Política i feminisme de Judit Ibáñez i Rosa Maria del Valle, editorial AC, que m'han vingut a oferir les seves autores. És un recull de preguntes que elles fan a molts parlamentaris catalans, caps de fila de partits  i senadors per Barcelona. Fins que no prenguem consciència de les causes històriques del desgavell original, en el tema de la dona i en tants altres temes fonamentals, i no els trobem la solució superadora, aquests problemes constituiran sempre una llaga oberta enmig de la humanitat.

Ara més que mai cal meditar aquell enigma primitiu que ens explica com l'home més progressiu que inventa el treball desferma els mals de la humanitat i com l'home que roman en l'harmonia primitiva condemna la humanitat a estar-se sempre morint de fam com les espècies anteriors.

Lluís M. Xirinacs.