Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 12 d'abril del 1978. Pàgina 7.
Polèmica Benet-Audet (I).
Abans-d'ahir vaig assistir a una sessió plenària de l'Entesa dels Catalans. També hi eren els senadors Josep Benet i Rossend Audet. Per segona vegada Audet s'oposà a unes manifestacions de Benet. Davant de tots els senadors, Benet reconegué el dret democràtic d'Audet de discrepar públicament d'ell, com ell discrepa públicament del president Tarradellas.
Les manifestacions de Benet a «La Calle», extracte de l'epíleg d'un llibre de pròxima aparició, també han suscitat en mi algunes reflexiona crítiques.
1. Diu que la manca de concreció en les atribucions del president Tarradellas un cop retornat de l'exili, per part dels partits catalans durant la campanya electoral, fou utilitzada per Suàrez contra els partits populars.
Jo crec que la manca de concreció fou causa de la victòria electoral dels partits populars. Si s'hagués concretat que el retorn només era simbòlic, com vol Benet, dubto que el poble hagués votat tan massivament els partits que volguessin aquesta mena de retorn. Bona part del poble es pensava que els partits populars volien un president de veritat, no solament simbòlic. I si fos cert això que diu Benet, els partits populars haurien enganyat aquesta bona part de poble.
2. També a mi, que no sóc historiador, em resulta estrany que un historiador pugui dir que en no existir autonomia no pot existir Generalitat. La Generalitat de la República existí des del 18 d'abril del 1931 i l'Estatut d'Autonomia no existí fins el 15 de setembre del 1932, signat per Alcalà Zamora. A part que allò que ara tenim no és una Generalitat definitiva sinó una de provisional.
Sobre la forma de designació del president, recordo que en l'Entesa vam discutir el decret abans que el votéssim. Vaig preguntar a Benet si es podia oferir una altra redacció alternativa i em digué que no amb una colla de raons. La votació en l'Assemblea de Parlamentaris fou unànime.
3. Es dol de la congelació de l'Assemblea de Parlamentaris. A mi em dolen, per la mateixa raó, les dificultats que s'han posat a l'adaptació de l'Assemblea de Catalunya als moments actuals. A més, fórem elegits per al Parlament de Madrid i encara no hem estat capaços de constituir-nos minoria parlamentària a Madrid els diputats i senadors catalans per portar en tot allò que afecti Catalunya una política unitària, tan necessària en aquest període constitucional.
Lluís M. Xirinacs.
