Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 11 d'abril del 1978. Pàgina 6.
Independència i dependència.
L'amic Joan Ballester i Canals, en la seva carta, fa tres dies esmentada en aquesta columna, a més de suggerir l'abstenció catalana davant de la nova Constitució espanyola, n'assenyalava la raó profunda: «Els catalans nacionals dels Països Catalans no poden acceptar ni aquesta ni cap altra Constitució espanyola, sigui el que sigui el seu contingut. Que aquesta Constitució ens obligarà malgrat que la nostra indiferència fos manifestada majoritàriament, això és ben clar. Però per als catalans solament és vàlida una Constitució nacional catalana. Mentre això no sigui possible hem de conscienciar la gent de la nostra situació de poble ocupat i de poble que no té altra solució per a ésser ell mateix que arribar a la plenitud de la seva sobirania. I en això no hi ha altra agressivitat que la que ells ens imposen».
El mateix dia, dues pàgines abans, Sergi Vilar afirmava: «La immensa majoria dels Estats són dependents. Aquí la gent encara creu que la Constitució fa l'Estat. No n'hi ha prou de prendre en consideració les configuracions político-jurídiques».
Esmenta una altra sèrie de fets que cal conèixer per a superar-los o donar-los unes solucions racionals. -Es refereix als fets econòmics-. El nucli financer principal es desplaça de Barcelona a Madrid a final de! segle XIX. La indústria feixuga i la gran banca dominen més enllà de Catalunya. A més, a Catalunya s'ha instal·lat molt de capital madrileny i bastant d'europeu i americà. I un sector de la nostra burgesia no té consciència nacional catalana.
Santiago Ramentol parla del rapte d'Europa per Amèrica. ¿Qui no ha llegit aquests dies com els bancs del grup Castells cauen en l'òrbita del Banesto i com RUMASA volia començar a introduir-se a la Banca Catalana?
Diu Sergi Vilar: «Del que es tracta és que caps i mans catalans controlin el sistema productiu d'aquestes latituds», sense negar la necessitat del control dels altres sectors.
Altrament ens passaria com en el flamant Estat de Libèria, capital Monròvia, primer Estat lliure de l'Àfrica negra, el 1855, per mèrit del president americà Monroe, i que, tanmateix, és una pura i llisa colònia, no dels Estats Units, sinó senzillament de la Firestone, que manà arrencar la selva i plantar cautxú. Tot allà és per a la Firestone. I l'únic banc que hi havia fou també arrencat i traslladat a Nova York, on feia més servei.
Lluís M. Xirinacs.
