Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 9 d'abril del 1978. Pàgina 9.
Tarradellas, Benet i Pujol.
L'altre dia deia que Josep Benet, en la seva darrera important intervenció en el Senat, preparà l'anada del president Tarradellas a Madrid. El mateix Benet m'ho explicà pels passadissos del Senat. «Cal reforçar amb tots els mitjans el traspàs de funcions per a Catalunya. Volem el president amb muntanyes d'expedients per resoldre damunt de la taula». El Benet discrepant donà un gran exemple d'unitat en les coses bàsiques de Catalunya.
Aquests darrers dies un altre home, Jordi Pujol, amb la minoria dels catalans del Congrés, també ens ha repetit el mateix exemple. Així com Benet reforçà l'inici del viatge del president, la minoria catalana del Congrés n'ha reforçat el final. Tant, que es pot dir que l'única cosa concreta positiva dels dos discursos de Suàrez ha estat la promesa que a tot estirar la setmana que ve hi haurà els primers traspassos d'atribucions de l'Estat central a la Generalitat.
Per mi, són dies grans per a Catalunya. per damunt de diferències, manifestem davant de l'Estat central la unió que ens cal en aquests moments constitucionals. Tarradellas, Benet, Pujol, tres grans discrepants, units per a refer un país que reneix després de quaranta anys d'opressió. Resten lluny aquelles jugades antiunitàries que endarrerien la recuperació de Catalunya.
És admirable de veure que aquesta Catalunya, un vint per cent encara no de la població de l'Estat espanyol, esdevé protagonista d'aquest Estat. Tarradellas és rebut i atès amb tota categoria per les més altes instàncies de l'Estat. Benet és acceptat com a vice-president de la Comissió senatorial d'autonomies. I Pujol, amb la minoria catalana, passa a ocupar el lloc d'àrbitre de la situació política general, com ens diu Josep Melià.
Pas a pas, Catalunya, marcada pel seu seny tradicional, va obrint-se camí amb la força que dóna la cohesió interior, i amb la categoria que dóna l'exercici de la seva sobirania, sempre negada pels adversaris i sempre renaixent per damunt de tot.
Lluís M. Xirinacs.
