Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 8 d'abril del 1978. Pàgina 5.
Objecció a una Constitució.
Un article meu anterior que versava sobre la meva actitud davant la nova redacció de l'article segon de la Constitució ha inspirat a Joan Ballester Canals una carta que m'ha adreçat en la qual m'expressa el seu acord.
Jo havia anunciat que si el redactat no elimina la confusió entre pàtria, nació, nacionalitat, indissolubilitat, unitat, etc., no podria votar a favor i em caldria abstenir-me. Ell creu que això és insuficient. En la meva columna deia més. Demanava una actitud unànime dels catalans.
Ballester pensa que «l'única posició que ens correspon als catalans, que sentim el pes de l'opressió com a poble ocupat, és de no anar a votar quan el govern espanyol demani l'aprovació per les urnes».
Veu que les possibilitats són minses, però diu que és un acte de consciència cívica i nacional.
Són difícils de conjuminar el nivell polític possibilista i el nivell cívic i nacional que no admet traïcions. Tarradellas, en arribar a Madrid, digué sense embuts per la televisió que som una nació. En canvi, pocs dies després, ha declarat a periodistes estrangers que no podem arribar a la independència. «No ens interessa perquè no és possible».
Però un referèndum constitucional no és un acte d'especialistes polítics, sinó una consulta als ciutadans de les diferents nacionalitats de l'Estat. ¿Per què els polítics no deixen el ciutadà votar al seu aire i així podran conèixer i servir millor la voluntat popular? ¿No dèiem que és la praxis la que governa la política i no a la inversa?
És cert que l'abstenció és una opció plena de dificultats. Es barreja l'abstencionisme desinteressat amb l'interessat. Només una campanya informativa, no activa, d'abast nacional permesa per tots els partits que deslliurarien els seus militants de la disciplina de vot, podria donar com a resultat un abstencionisme significatiu dels Països Catalans. Així ho ha aconseguit el partit Abako de Lumumba al Congo ex-belga i així obtingué el seu alliberament.
Ací, no aniria la cosa tan enllà, perquè en el conjunt de l'Estat som minoria els catalans, però podria provocar, si més no, una immediata esmena d'aquest article, segons l'article 80, paràgraf 4art., del projecte de Constitució.
Es veu, doncs, la necessitat d'obrir camí a un moviment popular nacional que estigui obert a tota mena de partits i grups socials que defensin els mínims bàsics irrenunciables de la nostra catalanitat.
Lluís M. Xirinacs.
