Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 7 d'abril del 1978. Pàgina 6.
A Winterthur, hom estima Catalunya.
A Madrid s'enfadaren els elements del govern i els responsables de molts diaris per les extralimitacions independentistes de l'Aberri Eguna 1978. Es tracta d'escàndols farisaics. A Madrid saben pla bé com pensem a la perifèria i, en concret, bascs i catalans. Ells no volen cedir-nos l'exercici del dret d'autodeterminació i nosaltres no podem renunciar a aquest dret.
Avui tinc gust de reproduir unes preguntes que em féu Enric Bellprat, català resident a Winterthur, els dies que vaig passar a Suïssa:
«No us cansa, senador, haver d'anar a Madrid tan sovint? ¿Quin pes té al Senat espanyol la presència d'uns quants senadors catalans, bascs i gallecs? ¿Quina tàctica preconitzeu per a afrontar les humiliacions a què són sotmesos els Països Catalans des de Madrid? ¿Quin efecte us fan les galledes d'aigua freda que us toca d'aguantar? Us anomenen «captaire de la pau», «apòstol de la no violència», candidat al Premi Nobel de la Pau; com jutjaríeu les activitats d'una ETA catalana? ¿Tal volta no coincideixen els plantejaments d'Euskadi amb els dels Països Catalans? El senyor Cubillo, del MPAIAC, que no és precisament un addicte de la no violència, ha obtingut que l'OUA declari les Canàries territori colonial: 1. ¿On haurien d'acudir els Països Catalans per pledejar una declaració semblant? ¿Al Consell d'Europa? 2. ¿Em podríeu dir alguna nació a la que li hagin regalat la independència sense haver lluitat? Segons vós, ¿augmenta o disminueix el sentiment independentista dels ciutadans catalans? ¿Us sembla que la Generalitat provisional és l'instrument que calia en el llarg camí de l'autodeterminació? ¿Quina missió podrien acomplir els catalans de la diàspora? De quina manera creieu que podem ser més útils al país?».
Crec que, de vegades, té més mèrit saber fer unes preguntes que donar llargues respostes. Si Madrid vol, ací té, per mitjà d'aquestes preguntes, el pensament de molts catalans. A mi la televisió espanyola em vetà una entrevista a Donosti en la setmana següent de l'Aberri Eguna. I no crec que els agradi llegir un diari escrit en català per assabentar-se del que pensem.
Com diu Fèlix Cucurull en el seu feliç article «Origen del nacionalisme català», allò que ells cerquen no és el respecte a la nostra voluntat, sinó «subjectar Catalunya com a terra de conquesta», el segle XV i ara.
Lluís M. Xirinacs.
