Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 6 d'abril del 1978. Pàgina 5.
Poble unit, defensa't a Madrid.
Clavero Arévalo s'oposà rotundament en nom del govern al dret d'autodeterminació dels pobles inclosos en l'Estat espanyol. Aquell dia ningú no en protestà.
L'endemà, 30 de març, el senador Felip Solé Sabarís, de l'Entesa dels Catalans, en la seva intervenció sobre la sanitat a Catalunya i a l'Estat espanyol digué coses dignes de saber-se i que, estranyament, que jo sàpiga, no han sortit a la premsa. N'espigolo algunes frases:
«El ministre de Sanitat ha dit que concedir una àmplia autonomia sanitària a Catalunya era trencar la solidaritat amb la resta d'Espanya. Jo voldria dir que la nostra insolidaritat consisteix a demanar que se'ns retorni allò que era nostre. I una de les finalitats és prestar assistència sanitària a la comunitat castellanoparlant, degudament homologada a la resta de la població catalana.»
«Alguna cosa n'hauran intuït el milió d'andalusos que treballen a Catalunya quan ens donaren llurs vots. Sabien que els consideràvem ciutadans de Catalunya de ple dret. Si demanàvem llibertat, ensems demanàvem la llur. I no ens consideraríem lliures si no n'eren els altres pobles d'Espanya. Jo preguntaria ¿qui van votar els cents de milers d'emigrants extremenys, andalusos i murcians? ¿Tal volta votaren Sentís o López Rodó?».
«No ens agradà el senyor Clavero ahir. La nostra llibertat no pot ésser condicionada, ni en el dret d'autodeterminació. I m'agradaria saber com compaginen els representants catalans d'UCD llurs declaracions a Catalunya amb els aplaudiments que dedicaren a les paraules del senyor Clavero.»
«Siguem seriosos, senyors d'UCD; nosaltres no venim a separar res, no volem fronteres ni duanes, ans un Estat nou on tots puguem viure lliurement, altrament aquest Estat no tindrà cap viabilitat i ens conduirà a la fallida.»
Com era d'esperar, aquestes paraules foren marcades, des de la presidència del Senat, amb gran vigilància del rellotge, amb el reglament a la mà, amb continuats avisos que s'allargava massa.
Un amic madrileny em deia: «Els catalans teniu això, que aneu molt units». Ens hem unit, fins i tot, els naturals i els immigrats, malgrat que els costi de comprendre-ho a aquells qui confiaven en l'emigració per dividir-nos.
El senador Solé tingué una intervenció que fou realment al servei d'aquest poble.
Lluís M. Xirinacs.
