Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimecres, 5 d'abril del 1978. Pàgina 5.

Misteris madrilenys.

Es van succeint, una darrera l'altra, les visites del president Tarradellas als alts càrrecs del govern i de l'Estat espanyols. Sorprèn la buidor de contingut de les notes periodístiques. Quan el president és preguntat pels informadors sol respondre amb evasives o tot dient allò que ja tots sabem. La cloenda sempre fa referència a la cordialitat del clima de l'entrevista.

Al poble li plauen les coses clares, i ara com ara no hi ha res de clar. Ens agradaria a tots una democràcia més transparent. Però es veu que l'estil de les democràcies occidentals, que sempre acusen les dictadures orientals d'hermetisme, també és hermètic, malgrat belles paraules buides que semblen indicar el contrari.

Recordo que la primera vegada que vaig visitar Tarradellas, a Perpinyà, em digué: «Cal que els nostres polítics aprenguin a fer política en secret. S'han avesat a tractar-ho tot enmig del carrer. I no. Així no es pot fer política».

Evidentment, la política parlamentària, cal fer-la parlant en públic, però es veu que la política de govern, l'alta política negociadora d'Estat només es pot fer d'amagatotis. En aquella visita a Perpinyà i en una altra que li vaig fer a Paris, em posà exemples de com s'havien perdut oportunitats d'obtenir avantatges per a Catalunya per fer córrer la llengua massa enlaire. Em convencé.

Respectem, doncs, les buidors informatives, ara que tenim en plena negociació el nostre primer estadista. Fem-li tota la confiança. Com va dir Josep Benet, amb gran elegància, en el ple del Senat: «Tarradellas, a Madrid, representa tots els catalans, àdhuc aquells que, com jo, hem discrepat de la seva política».

Fa molts anys que no teníem president, que no teníem Consell. Ara en tenim. Reflecteixen admirablement la voluntat popular expressada el 15 de juny. Han preparat molt bé, tots plegats, aquest viatge. Molta sort, president! Aquests dies, tots estem amb vós, àdhuc els discrepants.

Lluís M. Xirinacs.