Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimarts, 4 d'abril del 1978. Pàgina 7.

Bellcaire o Sant Boi.

No ens acabem de fer a la idea de l'amplària i la grandària d'un poble. Mentre jo, dissabte dia 1, amb una santa innocència feia una conferència a Bellcaire, emparaulada amb dos mesos d'anticipació, una gran concentració de gent, carregada de bona voluntat, esperava, en el Casal de Cultura de Sant Boi del Llobregat, escoltar també una conferència que havíem de donar Pere Portabella i jo a la mateixa hora.

Fins dilluns dia 3, no he obert la correspondència acumulada des de l'inici de setmana santa. Hi trobo dues cartes, una datada del 20 i una altra del 30 de març. En totes dues se m'assenyala la conferència de Sant Boi i una colla de conferències més per a dies a venir, que no sé com podré realitzar perquè, fora d'un, tots els dies ja els tinc emparaulats. En aquestes cartes hi ha telèfons, però no les he pogudes llegir i per tant, no he pogut avisar fins a dilluns perquè vaig ésser a Suïssa per setmana santa, i, sense temps entremig, al Senat a Madrid, a una sèrie de conferències, reunions de premsa i assemblees a Euskadi i a Bellcaire fins diumenge a la nit, amb uns dèficits de son tan grans que dilluns al  matí, fins a les deu, he estat dedicat a recuperació.

Porto una vida de gitano, gairebé sense tocar el llit de casa. En aquests darrers temps he fet desenes de conferències. Mai no he faltat a cap sense avisar amb suficient anticipació. Aquesta ha estat la primera. Jo demanaria a tots els qui preparen conferències amb la meva participació que exigeixin de qualsevol intermediari que compti amb la meva confirmació. No és prou que se m'hagi enviat comunicació.

També, demano a qui vol preparar actes amb la meva intervenció que es faci càrrec que si se li diu que no o que esperi, és perquè estic acomplint el mateix servei en un altre lloc, o un altre servei, molt satisfactori però ben onerós, de comunicar-me amb el poble, per mitjà de les dues columnes diàries en la premsa o, abans que tot, al servei d'estudi de les qüestions del Senat i d'assistència als debats corresponents.

Excuseu, gent de Sant Boi, aquests pobres senadors saturats de feina, altrament us vindran a Sant Boi, però per ingressar al manicomi.

Lluís M. Xirinacs.