Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 2 d'abril del 1978. Pàgina 6.
Cultura de cap a peus.
Sembla que l'afecció futbolística demana per a Catalunya una selecció nacional de futbol com la que té, per exemple, Escòcia, que és reconeguda per la FIFA. L'inefable president federal Pau Porta, flexible, no diu que no, però adverteix que calen unes condicions: el reconeixement de la nacionalitat catalana en la nova Constitució i l'organització d'un campionat català de futbol distint del campionat a nivell de l'Estat espanyol.
Haurem d'anar pensant doncs, a muntar la Lliga Catalana de futbol. I potser, en tractar-se de futbol, serà, més fàcil i ràpid, el reconeixement de la nostra personalitat nacional que en altres terrenys. No en va, durant els més foscos períodes del franquisme, no es presentà cap dificultat per a organitzar ei futbol segons una estructura federal. No sé per què sempre és més fàcil, començar pels peus que començar pel cap.
Justament del cap volia parlar, i ho volia fer pensant en el cap d'aquella mateixa ingent quantitat de personal que omple els ateneus de la cultura dels peus que són els estadis, de futbol.
Sempre m'ha preocupat que les grans masses humanes enderiades en la subcultura futbolística, reservin un raconet del seu cervell per a altres temes de cultura.
Sí que caldrà fer un ràpid campionat de futbol: però potser encara ens corre més pressa organitzar un pla conjunt de cultura popular.
Entusiastes del futbol, milions de ciutadans, que cada setmana seguiu amb desfici les peripècies de la Lliga, i per què no us apunteu al Consell Popular de Cultura Catalana del vostre barri? I sí en el vostre barri no n'hi ha, per què no en constituïu un? Referència, telèfon 218.29.33.
La cultura, en tota la seva amplitud, amb totes les seves possibilitats amagades, és un bé al qual té dret tot ciutadà. No em refereixo a les especialitats, tècniques pròpies dels especialistes, em refereixo al coneixement i l'ús dels valors bàsics i fonamentals de la cultura, que eleven el nivell del poble i, permeten a aquest poble de donar com a fruits madurs serveis superiors de cultura especialitzada.
Encara Catalunya depèn excessivament de les aportacions de. la cultura exterior com depèn de la Lliga Espanyola de futbol. Vivim en el terreny cultural de la importació, dels «royalties» estrangers, de la traducció. Cal fer, a més de la Lliga futbolística, una Lliga de competició de cultura popular per a obtenir un paper digne en la Copa del Món de la cultura. ¿Qui muntarà aquest campionat nacional de cultura popular de Catalunya?
Lluís M. Xirinacs.
