Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 1 d'abril del 1978. Pàgina 5.
Aberri Eguna 1978.
He vingut al País Basc a parlar de nacionalitats justament quan es perdien per les cantonades de les seves ciutats els darrers crits de l'Aberri Eguna 1978. Ací la gent n'està, en general, molt satisfeta. S'hi fan certes crítiques, en especial per la manca d'esperit unitari, que altres, tanmateix, veuen com un signe positiu de la gran vitalitat del poble basc. Cada partit n'ha fet la convocatòria pel seu compte. Els cartells convocadors són d'allò més variats. Per exemple, el PSOE convoca sense cap eslògan. El PNB tampoc posa eslògan, però el dibuix representa diferents aspectes del folklore basc. El PCE hi posa un colom de la pau i la frase en èuskar «autonomia i pau». Cada grup polític participà en les manifestacions ben distingit i separat dels altres.
A Madrid, l'Aberri Eguna més aviat caigué malament. L'editorial del «Ya» només hi veia separatismes. Es criticava la falta de responsabilitat dels parlamentaris bascos implicats en una manifestació de signe tan independentista. Es parlava d'investigacions i sancions. El ministre Clavero negà el dret d'autodeterminació. I el vice-president del govern per a Assumptes de la Defensa sortí bruscament en defensa de la unitat d'Espanya.
Després els ànims s'han calmat. S'ha fet una operació desdramatitzadora. Sembla que no hi haurà sancions.
Però resta, per sota, el gran equívoc de sempre. A Madrid i a la perifèria es parlen dos llenguatges diferents: nació o nacionalitats, autonomies o autodeterminació, que suposen dos pensaments diferents, de moment, irreconciliables. Els dictadors d'abans només estan disposats a cedir fins a l'autonomia concedida des del centre, tot donant prioritat a la unitat espanyola per damunt del pluralisme dels pobles. Les nacions no volen ni poden renunciar el seu dret històric i actual a l'autodeterminació. A tot estirar acceptaran l'autonomia només com un pas cap a l'autodeterminació. En resum, anem cap a les autonomies amb dos esperits de fons oposats.
Cal aprendre a respectar les idees, per oposades que siguin. Cal aprendre a respectar el dret d'expressar-les públicament. Cal aprendre a fer a la pràctica allò que és possible en cada moment. I cal aprendre a no brandar la força armada com argument per a imposar el propi criteri, perquè s'incita al bàndol contrari a fer la mateixa cosa.
Lluís M. Xirinacs.