Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 31 de març del 1978. Pàgina 6.
Clavero Arévalo.
Andalús. Ministre per als afers de les Regions. Me l'imaginava de formes feixistes i al ple del Senat ha demostrat una gran afabilitat, una elegància davant d'atacs ferotges dels seus opositors, una dolcesa encisadora.
No el coneixia. Es la primera vegada que parla en el Senat. També és la primera vegada que en les Corts es parla de la política preautonòmica del govern després de vuit mesos de caminar per aquesta línia.
Aquest home dolç no ha dit res d'allò que vol donar el govern per omplir de contingut les pre-autonomies, com ha recalcat Benet en la seva incisiva intervenció. Només ha promès que aviat hi haurà resultats per a Catalunya i que tot és molt difícil.
Jo li perdonaria la lentitud. Però el dolç ministre ha dit altres coses difícils de passar.
Només una vegada se li ha escapat el terme «nacionalitats». Sempre s'ha referit a les regions. Per alguna cosa és ministre només per a les Regions.
Ha reconegut que s'acceptà la pre-autonomia d'Euskadi i Catalunya per realisme polític, perquè hi havia perill d'un trencament social perillosíssim.
Ha afirmat que el decret del 29-9-1977 de restabliment de la Generalitat provisional és molt més positiu que el del 1931, que representà el començament del trauma que dugué a la guerra civil. Aquesta observació ha produït murmuris de disgust dins al grup Entesa dels Catalans.
Ha dit que la Constitució de la república només durà sis anys. S'ha posat així de la mateixa banda deis qui s'alçaren el 18 de juliol del 1936. «Per nosaltres -ha dit un socialista- durà vuit anys».
Ha reconegut que, després d'un temps de dubtes i de crisi el govern vol les pre-autonomies per a tots els territoris amb el mateix dret, per tant invalida de dret la distinció entre nacionalitats i regions.
Ha afirmat la unitat d'Espanya per damunt de tot i, alçant la veu, ha dit emfàticament que el govern s'oposarà sempre a qualsevol intent d'independentisme o d'autodeterminació.
El dolç Clavero, en nom del govern i d'UCD, ha negat el dret històric dels pobles a l'autodeterminació, el dret de Catalunya cent vegades reclamat pel nostre poble.
A la Cambra cap orador no ha volgut o no ha pogut oposar-s'hi. En nom del poble del Principat, esclafat des del 1714, del poble valencià, del poble de les Illes Balears i Pitiüses, del poble aragonès, del poble euskaldun i de tants pobles ocupats violentament per les armes, en protesto solemnement.
Aneu molt equivocats, dolç Clavero i companyia. Sou vosaltres els qui ens empenyeu a separar-nos amb el vostre tracte barroer. Encara la força està de la vostra banda. Però mai no aconseguireu la renúncia d'un dret que la nostra llarga història de màrtirs ha transformat en un deure irrenunciable.
Lluís M. Xirinacs.
