Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 28 de març del 1978. Pàgina 7.
«Casa Nostra» a Suïssa (i II).
La comunitat catalana de Suïssa, tot i que a la pàtria el termòmetre de la politització ateny graus elevadíssims, es manté gairebé del tot al marge dels diferents partits. La distanciació del propi país fa que se senti més fort l'enyor de la terra que no l'atracció de la lluita política. Abans que tot i per damunt de tot, els catalans de Suïssa són uns patriotes que lluiten com poden per ajudar a reconstruir la comunitat catalana després de tantes adversitats.
L'esforç a favor de Catalunya s'ha dedicat principalment al terreny cultural. El catalanisme polític obert només s'ha manifestat en comptades ocasions al llarg dels quaranta anys. Hi havia la por a la represàlia en tornar a casa. Però la lluita cultural ha estat valenta i decidida.
No puc fer-ne un catàleg exhaustiu en aquesta breu columna. Només esmento alguns fets que serveixin de mostra.
La processó de personalitats catalanes invitades ha estat continua. Per ací han passat Pelegrí, Triadú, Rafael Tasis, Maurici Serrahima, Coll i Alentorn, Maria Aurèlia Capmany, Manuel Cruells, Raimon, Batista i Roca, entre molts d'altres.
Ací s'han fet els Jocs Florals de Catalunya en l'exili tres vegades. El 1968, a Zuric. En aquesta ocasió hi participaren, a més del català, les llengües piemontesa, reto-romànica i sarda. Els sards hi feren manifestació d'homenatge a la cultura catalana, que tant els beneficià. Digueren: «Cal conservar els vincles amb Catalunya. La nostra pàtria és a Ponent». I certament, des de fa temps inviten el nostre il·lustre filòleg Jordi Carbonell a donar cursos de català a les universitats sardes. Germanor entre pobles oprimits!
Els segons Jocs Florals a Suïssa se celebraren el 1972 a Ginebra. Hi hagué problemes per als passaports d'en Triadú i altres participants de la part del Principat. Els tercers, a Lausana, en un clima ja molt més lliure.
A Friburg sojorna Ramon Sugranyes de Franch, que tant ha fet per Catalunya. A Wettingen hi ha el Secretariat d'Afers Exteriors del Consell Nacional Català, a càrrec de Joan Lucas I Maajoan. Els catalans de Suïssa reteren un càlid homenatge a l'abat Escarré, quan s'exilià a Viboldone (Milà).
I, tot seguint les petjades de l'il·lustre exiliat català a Suïssa Carles Cardó, sempre fidel a Vidal i Barraquer, dedicaren l'11 de setembre del 1966 el més digne homenatge al cardenal de Tarragona, les despulles del qual reposen a la cartoixa de la Vallsanta (Friburg).
Aquests dies, els he passats a casa de Joan Serra, a Sankt Gallen. En el mateix edifici, davant per davant de l'antiquíssim monestir bressol del cristianisme centreuropeu, hi ha la galeria d'art Erker, i sempre hi exposen quadres del nostre Tàpies, decorador de la Universitat Politècnica i d'altres llocs de Sankt Gallen.
Pintura, religió, literatura, cultura catalana a Suïssa, mercès a «Casa Nostra».
Lluís M. Xirinacs.
