Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 26 de març del 1978. Pàgina 5.
«Casa Nostra» a Suïssa (I).
Diuen que els catalans ens assemblem als jueus. Existeix certament una gran diàspora catalana escampada arreu del món, que no s'acontenta de guanyar-se la vida i s'aplega en comunitats catalanes en l'estranger.
Els catalans de Suïssa tenen una llarga tradició comunitària. Ara minven una mica des de la dràstica tancada de fronteres a noves immigracions iniciada per part dels suïssos cap a l'any 1972. Abans hi havia una renovació constant d'emigrats catalans. Des del 1972 hi resten els mateixos de sempre amb les naturals defeccions dels qui tornen a la terra. Van arribar a haver-n'hi uns tres mil. Ara n'hi resten uns dos mil cinc-cents.
L'esforç per mantenir el caliu català ha estat realitzat amb gran sacrifici. Cal que l'emigrant treballi de valent si vol mantenir-se. I la tasca social s'ha hagut de fer robant temps al descans merescut.
Així com els jueus escampats pel món s'apleguen en una institució que es diu «Gahal» en hebreu i Call en català, així també els catalans a Suïssa i a altres indrets s'apleguen en una institució que es diu Casa Nostra.
A Suïssa hi ha Casa Nostra a les ciutats de Ginebra, Lausana, Berna, Zuric, Baden-Wettingen, Winterthur i Basilea. També hi és associada «Casa Nostra» de Frankfurt d'Alemanya. Casa Nostra de cada població és autònoma i té el seu president, però hi ha un consell directiu general per a tota Suïssa, que ara presideix en Josep Grau i Collell. També ell fa de corresponsal a Suïssa del diari AVUI.
A tot el país hi ha un equip de redacció de l'acurada revista dels catalans de Suïssa anomenada «Plançó». Tinc damunt la taula el segon número de l'any passat. Parla de les eleccions, dels Jocs Florals de Munic, de la mort del president de Casa Nostra de Lausana, de les Sis Hores de cançó a Canet i d'informacions de tot arreu. També s'han intentat altres revistes locals com «L'esqueix» de Lausana.
Amb aquests catalans, desperts, amatents a tota informació que vingui «d'allà baix», com diuen ells per referir-se a la pàtria catalana, vaig tenir la primera conversa en trepitjar terra suïssa a Zuric el dia de la meva arribada.
Lluís M. Xirinacs.
