Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

«Casa Nostra» a Suïssa (i II). Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Democràcia suïssa de base. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimecres, 29 de març del 1978. Pàgina 5.

La pàtria i la nació no s'imposen.

Quan els diaris catalans, amb to triomfalista, posaren a primera plana que el terme «nacionalitats» havia estat acceptat en el nou text constitucional per primera vegada en la llarga història de les Constitucions espanyoles, ja vaig protestar en la meva columna de «Mundo Diario» (del 18-3-1978). Deia que no es pot imposar la pàtria a ningú sense consulta prèvia. També deia que no es pot acceptar l'equívoc entre els termes «nació» i «nacionalitats» emprats en el mateix article 2 de l'esborrany de la Constitució.

Un tercer punt no tingué cabuda en la columna, suposo que per falta d'espai. Deia que refusava de ple els termes «indivisible» i «indissoluble», també del mateix article constitucional, perquè impedien l'exercici del dret d'autodeterminació.

Ara llegeixo la valenta col·laboració de Fèlix Cucurull, en l'AVUI del 23-3-1978, titulada «Combregar amb rodes de molí». He de dir que jo combrego amb aquest article. De moment, la unió del Principat de Catalunya amb l'Estat espanyol és per dret de conquesta.

Diu Jacques Maritain que si un grup de nacions determinen anar plegades voluntàriament, pot ser que al cap d'uns quants segles, si les coses van bé, aquella unió constitueixi una mena de nació d'ordre superior. Però aquest, de moment, no és el cas de l'Estat espanyol. De moment no se'ns dóna l'oportunitat d'autodeterminar-nos. Es tema tabú. De Madrid ens donen les pre-autonomies. Ens assignen poders i se'n reserven d'altres en una Constitució espanyola prèvia a la nostra determinació autonòmica. Se'ns nega la sobirania.

Caldria primer la nostra determinació i després el pacte ibèric, que donaria pas a uns convenis constitucionals conjunts. Nosaltres, els catalans, sabem del cert que som una nació, i que Catalunya és la nostra pàtria. Diumenge passat els bascos celebraren sense cap mena de vacil·lació l'Aberri Eguna, el dia de la pàtria. Aberri vol dir pàtria en el sentit més polític que es pugui pensar. Espanya, com a superpàtria o com a supernació, encara ha de néixer. Per això catalans i bascs insistim a anomenar-la encara Estat espanyol.

Es tracta d'un afer massa fonamental per a poder cedir. Si la nació i la pàtria és Espanya, les nacionalitats no són res, ni tenen cap dret de sobirania o d'autodeterminació.

No podré votar a favor d'una Constitució que trepitgi el dret històric més irrenunciable de tots els drets del nostre poble. I, amb Fèlix Cucurull, goso fer una crida a tots els homes responsables de Catalunya, polítics i no polítics, parlamentaris i no parlamentaris, perquè prenguem una actitud digna i unànime de refús d'aquest desgraciat segon article de la Constitució.

Lluís M. Xirinacs.

«Casa Nostra» a Suïssa (i II). Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Democràcia suïssa de base. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte