Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 18 de març del 1978. Pàgina 10.
El llenguatge difícil de les votacions.
Quan el ciutadà llegeixi aquest article seré al palau de la Generalitat per votar el reglament de règim intern de la Generalitat.
Els pactes de Perpinyà determinen que aquest reglament sigui votat pels parlamentaris. Cap senador no era a Perpinyà. Jo, al marge de la premsa, ni tinc a la mà el protocol de Perpinyà ni el text del reglament. En una reunió dels cinc consellers polítics i els caps de fila dels partits parlamentaris es decidí que dissabte se sotmetria el reglament a votació dels parlamentaris. Es decidí també que no hi hauria debat, ni tan sols explicació de vot. Més que parlamentaris semblem «callamentaris». Per a no crear incidents, doncs, caldrà que tots fem muts i a la gàbia.
I ens resta només el canal expressiu, minso i estret de les votacions. ¿Us imagineu un idioma de quatre paraules: sí, no, abstenció i anar-te'n a passejar? Aquest és el nostre únic llenguatge possible.
Si cap esdeveniment de darrera hora no em fa canviar, jo votaré abstenció. I aquesta generosa columna de l'AVUI em fornirà l'oportunitat d'explicar el meu vot, negada antidemocràticament en el palau.
No és cap censura al pretès presidencialisme del reglament. Crec que en una situació de transició, com la que passem, cal la màxima cohesió de l'executiu. I, rotundament, el nostre executiu de concentració d'una gamma de forces tan àmplia, perillaria d'ineficàcia sense aquest reforç unitari que traspua el reglament de la pre-autonomia.
No és, tampoc, cap intent de posar bastons a les rodes de la Generalitat. Cal que el reglament vagi endavant perquè també hi vagi la nostra Generalitat. Posat el consens bàsic dels partits amb opció executiva, que votaran sí pràcticament tots, aquesta abstenció va adreçada, no als companys catalans que breguen de la millor manera que poden dintre de la legalitat, sinó a denunciar aquesta legalitat que encara no permet que a Catalunya l'idioma oficial sigui el català. Vull recollir el dret sobirà del nostre poble a tenir la nostra llengua com a base de la nostra vida oficial, dret en el qual creuen la gent del nostre poble i els mateixos parlamentaris que votaran sí per possibilitar tirar endavant la resta dels articles d'aquest reglament tan necessari.
Totes les atencions, traduccions i explicacions per als immigrats amb dificultats d'idioma, però la nostra més enèrgica repulsa contra un govern de Madrid que encara no ens reconeix legalment l'oficialitat bàsica de la nostra llengua i contra alguns components de les diputacions catalanes que es neguen a tramitar documents en català emparant-se en les disposicions vigents.
Lluís M. Xirinacs.
