Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 17 de març del 1978. Pàgina 9.
Davant per davant de dos ministres.
Quin efecte més estrany fa estar assegut en les butaques flonges del Senat, sota les grans aranyes de cristall, davant per davant dels seients entapissats de blau on es posa el govern i veure-hi dos ministres i senadors, Landelino Lavilla, de Justícia, i Rodolfo Martín Villa, de l'Interior, ben posats l'un al costat de l'altre mentre et donen voltes pel cap idees fatídiques.
El dia 13, a les nou i deu del matí, es descobreix un túnel a la presó de Carabanchel. S'agafen vuit presos. Se'ls fica a les cel·les dels condemnats a mort. I en presència i col·laboració de funcionaris, de tot nivell, del centre, se'ls interroga amb tortura i se'ls abandona en tan mal estat que un mor: Agustí Rueda Sierra, de Sallent. Així ho declara la Unió Democràtica de funcionaris de presons.
Tot és avisat. Vaig dir al ministre de Justícia, fa pocs dies, que les seves explicacions no servien de res, perquè eren fonamentades en informacions fetes per funcionaris que, per dir-ho fi, anomenarem «no democràtics». Les presons continuen sota el terror franquista. Ho denuncien els mateixos funcionaris que volen unes presons educatives. Ho vaig dir de la presó de Barcelona i del penal de Dueso. Ara ho diuen els de Madrid. Fa una setmana que vaig ser a Màlaga, i també allí se'm confirmà que el motí, que ho arrasà tot, fou provocat.
Avui, a l'Estat espanyol, es tortura i es mata. I qui ho fa pertany a l'administració de l'Estat. I ho fa en exercici de les seves funcions oficials.
Ho sent, senyor ministre de Justícia? Ves per on un home que volia ser liberal, va esdevenir responsable de les màximes atrocitats.
I per acabar-ho d'adobar, abans-d'ahir, senyor ministre de l'Interior, la policia interrompé una conferència de premsa a la seu de l'Associació de Familiars i Amics dels presos, de Madrid i conduí a la direcció general de Seguretat la majoria dels participants. La convocatòria, segons reconeix el mateix govern civil, era relacionada amb la mort d'un reclús a la presó de Carabanchel.
Ben avinguts, fidels servidors de la justícia i de l'ordre públic, assegudets en unes butaques blau cel, tots dos amb cara de nen, només us falten unes aletes d'àngel per a encarnar dins el gran saló del Senat un d'aquells quadres mestres dels pintors italians del Renaixement.
Reneix, reneix el franquisme. Però la població que no vol indults per als presos socials pot dormir tranquil·la, que ja ens han fet callar. A Agustí Rueda Sierra, per sempre més.
Lluís M. Xirinacs.
