Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 16 de març del 1978. Pàgina 9.
Guarderies i teatre catalans, a Madrid.
El nou ministre de Treball ha rebut una comissió de catalans que ha volat a Madrid per aconseguir una subvenció d'urgència a les quatre guarderies laborals de Santa Coloma de Gramenet, ciutat-dormitori immensa que no disposa de guarderies d'indústries privades, perquè no n'hi ha. Les dones van a Barcelona a treballar i es veuen obligades a deixar sols els fills petits. L'any passat lluitaren setmanes i setmanes fent protestes i manifestacions. Només així arrencaren la necessària subvenció. Enguany cal tornar a començar. L'economia està tan malament que uns pobres mestres que no cobren, encara hi posen diners per a alimentar els nens. A més de pares i mestres, hi anàrem un representant de Comissions Obreres, un altre d'UGT, el diputat Cipriano García, del PSUC, la diputat Marta Mata del PSC, i jo en representació de l'Entesa dels Catalans. Se'ns ha promès un document per a demanar un crèdit i, per aviat, la subvenció. L'entrevista ha estat dura. Hi havia desesperació en els afectats. Veurem l'eficàcia del nou equip ministerial.
Després, a la galeria Juana Mordó, també a Madrid, s'ha celebrat una conferència de premsa sobre la llibertat d'expressió, sobre el cas de Els Joglars i d'altres, convocada per la Comissió Catalana i secundada pels lluitadors madrilenys per aquesta llibertat. Hi pren Raimon, Núria Espert, Josep Benet, Buero Vallejo, Bardem, Paco Candel, Montserrat Roig, Marta Mata, Marsillach, Lola Gaos, etc. S'han llegit comunicats. Es vol anar a veure Adolf Suàrez i el rei. S'ha donat informació detallada de la marxa sobre Madrid per la llibertat d'expressió, sobre el diàleg de sords amb el ministre Cabanilles i sobre la furiosa repressió de la força pública. Allà es veia molta gent amb la cara tumefacta. Explicaven com foren destrossats els vidres de les furgonetes i com foren trepitjades disfresses i banderes.
A l'hospital de la Concepció hem pujat Núria Espert i jo a veure Lola Astoreka, de Bilbao. Li van pegar als ulls. Perilla de perdre'n un. L'estava vetllant Nàdia Gonzàlez, madrilenya nascuda a Rússia, amb un braç immobilitzat pels cops rebuts. Ambdues són del ram de l'espectacle, valentes i animoses. L'hospital és ple d'adhesius amb la cara tràgica i la llapissada vermella damunt la boca.
Entretant, el ministre de l'Interior, Martín Villa, declara a tot vent que les forces de l'ordre no fan repressió.
Lluís M. Xirinacs.