Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 8 de març del 1978. Pàgina 6.
Tot captant la pau a la base.
Jaume, el conqueridor, no pogué frenar l'embranzida de les seves campanyes cap al sud, i alliberà de moros el regne de Múrcia. La meva visita a terres d'Alacant i Alcoi amb finalitats no-violentes també ha hagut d'acabar amb una ofensiva a favor de la no-violència a Múrcia.
L'amic de l'ànima, Paco Cuervo, m'ha fet conèixer aquestes contrades encisadores, desconegudes per a mi. Entrem a la vall esplèndida de Múrcia a través de l'Horta d'Oriola, conjunt bellíssim de roques i palmerars.
A casa seva, al poblet de Los Garres, al peu d'una serralada alterosa, la Cresta del Gallo, ja de nit, comencen a venir tot de persones encantadores, cordials, senzilles, alegres, que pertanyen a una comunitat cristiana i al col·lectiu no-violent. Són d'una colla de pobles del voltant. Conversa llarga i seriosa. «El poble unit mai no serà oprimit». Cal desvetllar la responsabilitat social del poble. Estan disposats a fer-ho. La reunió acaba amb un pastís de poma per a celebrar el primer any de matrimoni d'una parella.
Després resto amb en Paco, la Pilar i el fillet, Pau, de sis mesos. Senzillesa radical. Ella és mestra, ell fa de lampista. Ella pren cura del nen, ell fa la neteja i la cuina.
Al mati agafem el cotxe, ens enfilem per la serralada i en una vall amagada i solitària, arribem a una caseta d'oració. Allà viu sempre la Roser, quaranta anys d'edat, i acull qui vulgui fer silenci i pregar. La Roser fou cofundadora de Rosa Sensat i mestra de gitanos al Camp de la Bóta, a Barcelona. Ara és una estrella lluminosíssima, l'estrella del sud. I gent de tota la rodalia cuita a retirar-se de tant en tant per recuperar la llum que es perd en les giragonses dels corriols de la vida.
També jo he fet silenci una estona després d'haver trencat aquells silencis amb unes refilades de flabiol, i he rebut la gràcia de caritat d'una mica de pau.
A la tarda, a la llibreria «Yerba», he fet la presentació del llibre «Diario de un mendigo de la paz», de Paco Cuervo. Ell fou el captaire de la pau de Múrcia, i s'estigué tres mesos davant de la presó de Múrcia demanant amnistia. Ell fou el meu company estimadíssim en aquells dies difícils que no se sabia si el part de la democràcia seria normal o caldria la cesària, i ell tingué la força de voluntat, que em mancà a mi, d'escriure cada dia unes ratlles de diari per a deixar constància de la riquíssima varietat i generositat d'un poble que eixia a la llum després de quaranta anys d'opressió.
A la nit, a Algezares, un altre poblet, vam parlar dels maleïts presos socials davant d'una gernació asseguda, en cadires, a terra, o a peu dret, que mostrà per aquests marginats un interès que mai no es trobarà en les honorables sessions del ple del Senat. El tema se l'havien triat ells.
He tornat de Múrcia molt cansat però net de cap a peus.
Lluís M. Xirinacs.
