Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimarts, 7 de març del 1978. Pàgina 6.

Alacant i Alcoi.

L'amistat del senador per Alacant Josep Vicenç Mateo Navarro ha fet que pogués visitar per primera vegada les terres del sud dels Països Catalans. Les tenia idealitzades. Un ample pla amb pobles de casetes blanques envoltats de fruiterars. I no. És una regió feréstega amb muntanyes alteroses i encrespades. Comarques rabiosament aïllades, separades per colls que s'alcen a més de mil metres. Paisatges inhòspits i hostils a l'home, exceptuada la vora la mar. Aquesta gent intel·ligent i tenaç ha bastit una extraordinària indústria de transformació sense disposar de cap mena de matèries primeres. Exporta a tot arreu. Ara, també, com tots, pateix la recessió econòmica.

La possibilitat de treballar i guanyar-se la vida torna als pobles pacífics. El subdesenvolupament els torna agressius. En el punt d'inflexió entre una cosa i l'altra és bon moment de sembrar la llavor de la lluita no violenta.

Tant a Alacant com a Alcoi els Amics de la UNESCO han volgut que discutíssim tots plegats el tema de l'acció no violenta i la lluita política. Els assistents han intervingut amb preguntes que manifestaven un interès pràctic per a aplicar a la vida real i concreta aquesta lluita fecunda  constructiva.

Què és la no violència? Causes econòmiques de la violència. Efectes de la violència en la política, la diplomàcia, l'educació, la cultura i l'art, el dret, la religió. Relació entre no violència i partits polítics, entre no violència i moviments violents d'alliberament. No violència i democràcia. Superació de l'antinòmia Estat-societat. Responsabilitat social permanent de la població no enquadrada en partits polítics. Manipulació de les masses. Maduració política de les masses. Disciplina i llibertat.

Temes, tots ells candents, que la gent escolta sense cansar-se, amb uns ulls molt oberts. Les preguntes del col·loqui són rigoroses, crítiques, exigents.

Després a dinar o sopar amb tots els qui vulguin, i continua inacabable la ronda d'interpel·lacions. I, també, per a acabar-ho d'arrodonir, els periodistes que ho volen saber tot, fins que la veu comença a fallar i cal emmudir per imperatius fisiològics.

Alacant, dos-cents trenta-cinc mil habitants. Alcoi, seixanta-cinc mil habitants. Xixona, Elx, Crevillent, Guardamar. Països desperts, inquiets, batalladors, del sud de les terres catalanes. Pobles vells que heu esdevingut novetat entranyable per a mi, us desitjo pau, força i joia.

Lluís M. Xirinacs.