Al servei d'aquest poble.

Avui. Diumenge, 5 de març del 1978. Pàgina 10.

Alella.

De petit hi vaig viure un any. Els meus catorze anys. Aspirant a escolapi en la casa fantasiosa i en els jardins exòtics de Can Borrell. De mestre escolapi hi vaig viure dos mesos per fer classes a nois suspesos el juny.

Ara em criden, vint anys més tard, per parlar de democràcia i poble. Són gent que m'ajuda a respondre l'allau de cartes que m'arriben. Hi he anat i, amb mi, xicots del Front d'Acció Popular No-violent. Ens han rebut amb una hospitalitat exquisida. Sopar previ amb cabrit i Alella marfil.

És tradicional, diuen, que el poble d'Alella, uns dos mil vuit-cents habitants, sigui refractari a innovacions. No sé per què. Tanmateix, existeix un esplèndid Casal que fa la feina d'una associació de veïns. Té uns dos-cents cinquanta socis molt desperts. Compta amb comissions de cultura, d'excursionisme, cant coral, teatre, pares de família, cine-fòrum, propaganda, recerca, sardanes. I no és pas l'única associació.

A la sala hi havia unes dues-centes cinquanta persones. Potser les del Casal. Però l'acte era obert a tothom. El col·loqui fou molt viu i cordial.

Les primeres passes de la democràcia encara se situen molt lluny de les necessitats immediates d'un poble. La constitució dels partits polítics afecta tot el país. El poble té els seus militants que contribueixen a la solució dels problemes de la societat en general. Les eleccions a Corts de Madrid també apunten a grans problemes generals de l'Estat. El poble hi ha contribuït donant el seu vot. La pre-autonomia ens acosta l'autogovern, però Alella és molt petita i Catalunya té problemes immensos. Encara això resta lluny. Les municipals no han arribat. Quan arribin serviran per a atacar tota una colla dels problemes d'aquest poble concret.

I, per sota de tot, cal, per bastir una democràcia sòlida, que el noranta per cent de la població, fins ara inhibida, s'obri decididament a les seves responsabilitats socials sense abandonar les seves responsabilitats individuals i familiars.

Vam discutir detalladament com es podria fer això. Hi havia gent d'altres pobles veïns, interessadíssims. Tiana. Montmeló.

Democràcia de base al costat de la democràcia d'altura. Participació popular massiva en les responsabilitats socials, planter de futurs grans polítics. Fam de responsabilitat, després de quaranta anys d'infantilisme.

Esperem que també en aquest terreny Alella doni un vi tan fi com el de la caixa amb què ens van obsequiar.

Lluís M. Xirinacs.