Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 4 de març del 1978. Pàgina 11.
L'olivera de Vallbona.
Josep Maria Segura i Ferrer, escolapi, està malalt des de fa quatre mesos a l'Hospital de Sant Pau. Finalment avui l'he pogut visitar. Ens hem emocionat tots dos. Li feia companyia la Pilar. A ell, el conec des de fa vint-i-cinc anys. Mai no havia fet vacances. Sempre s'havia estat sacrificant pels altres. Ara no se sap avenir de constituir una càrrega.
Fa temps que fundà una comunitat de convivència i de treball, prop de Vallbona de les Monges, a l'Urgell. Hi viuen una dotzena de persones. La Pilar n'és una. En aquesta comunitat, que es diu l'Olivera, més de la meitat són deficients físics i mentals. No es tracta d'una institució per a deficients sinó d'una comunitat horitzontal. No hi ha un grup de deficients, sinó simplement persones que conviuen sense diferenciar raons socials. Tenen amics que hi simpatitzen. Són oberts al poble de Vallbona d'on també reben ajut. Treballen en un hort, en una granja de conills i fan altres treballs artesanals per guanyar-se la vida.
La societat egoista expulsa fora les deixalles materials i humanes, que s'acumulen, es corrompen i acaben contaminant la societat egoista que les ha expulsades. La comunitat solidària no expulsa res, ans assumeix tot allò que neix en el seu si i tracta de resoldre les contradiccions que ella mateixa genera. I quan no les sap resoldre les sap patir.
La solució de tanta marginació com hi ha en el nostre país és que cada barri, cada poble, cada comarca es constitueixi en comunitat responsable i absorbeixi, si més no, els seus propis marginats.
Això i més fa l'Olivera. Absorbeix aquells que no són seus i els tracta com a iguals, i arriba així a la perfecció del respecte i de l'eficàcia de tractament. Ells no coneixien les aportacions del doctor Laing i, en general, dels corrents «d'antipsiquiatria». Practiquen, sense saber-ho, els mètodes més moderns de tractament dels deficients, sense paternalismes i sense tecnicismes.
Els he explicat que, en un hospital anglès de malalts mentals, la infermera subministra molts tranquil·litzants als malalts perquè s'estiguin quiets. Laing ordenà suprimir tots els tranquil·litzants i subministrar-los només a la infermera. El resultat fou idèntic: la pau més completa a la sala.
El rebuig que l'home, que es considera sa i normat, fa del marginat crispa i corromp el marginat. L'acolliment del «diferent» per part dels qui es consideren normals relativitza el propi concepte de normalitat i integra el «diferent» en una comunitat que esdevé més rica.
Olivera profètica de Vallbona, tant de bo que creixis i et multipliquis.
Lluís M. Xirinacs.