Al servei d'aquest poble.

Avui. Divendres, 3 de març del 1978. Pàgina 9.

Torrelles i Castellbisbal.

Dissabte, com que calia anar a Ginebra, vaig haver d'anul·lar una anada a Llorenç del Penedès. Dilluns va tocar la visita a Torrelles de Llobregat. Dimarts, a Castellbisbal, del Vallès Occidental. A tots tres llocs per parlar de la mateixa cosa, la necessitat de constituir una assemblea popular a instància de la gent més activa de cada lloc.

Llorenç del Penedès haurà d'esperar. Torrelles, mil habitants a l'hivern i sis mil a l'estiu, desperta dels quaranta anys de marasme. Cal renovar l'ajuntament i en el poble hi ha dues tendències, una pujolista i l'altra més a la seva esquerra. L'associació de veïns és més pujolista i el grup de joves vol anar més enllà. Però és aquest grup de joves el qui organitza conferències obertes per a tothom; és el que m'ha cridat i està disposat al diàleg obert. Tenen unes comissions de serveis, d'urbanisme i d'ensenyament. Ni tot es pot reduir al grup de joves, ni tot a l'associació de veïns. Cal, doncs, un fòrum més ampli que ho aculli tot, una assemblea popular. Però es fa difícil per l'excessiva polarització en dues tendències. Caldrà un esforç democràtic, com en els països bipartidistes. Saber perdre, saber guanyar. Suportar-se mútuament. No condemnar-se, malgrat les diferències. És un cas molt comú en els nostres pobles.

Castellbisbal, tres mil habitants, és un model ben diferent, tot i que l'ajuntament també s'ha quedat enrere. Té associació de veïns (uns noranta associats), associació de pares de família (noranta), colla sardanista (vint-i-cinc), cor de Clavé (trenta cantaires, dos-cents socis), casal cultural i d'esbarjo (dos-cents quaranta), grup de teatre (vint-i-cinc), grup d'organització d'actes culturals (cinc), Unió Excursionista de Catalunya (noranta), centre d'esplai (dotze), una «Hermandad» d'agricultors que treballa molt (cent setanta-cinc), la Casa d'Andalusia (cent deu), pares d'alumnes (vuitanta), cinema amateur (quinze), equip de futbol Castellbisbal (cent vuitanta), equip de futbol Atlètic (cent), Societat de Caçadors (cent), associació de propietaris Costablanca (dos-cents quaranta), Comissions Obreres, UGT, Unió de Pagesos, PSUC (noranta), CC-UDC (sis), CDC (deu), PSC (quatre), ERC (tretze), el PSOE (divuit), etc.

Com es pot veure, Castellbisbal frueix d'una riquesa associativa merament excepcional. Només resta la coronació de tota aquesta gran quantitat d'entitats i grups per una assemblea popular que les integri en un tot harmònic, sense esclafar-les ni violentar-les. A la reunió de dimarts hi eren tots els representats i participaren activament en el projecte d'unió voluntària de tots els vilatans de Castellbisbal. Estan il·lusionats i la idea es veu madura. També existeix una gran flexibilitat amb els diferents partits i grups sindicals.

A cavall entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, aquest poble pot servir d'exemple a molts altres.

Lluís M. Xirinacs.