Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimecres, 1 de març del 1978. Pàgina 9.

Assemblea Popular Unitària.

L'Entesa dels Catalans té problemes interiors i externs. És un exemple més de com les diferents tendències i estructures polítiques catalanes van posant difícil qualsevol empresa unitària. Crec que tots volem la democràcia per a Catalunya, però també resulta cert, paradoxalment, que volem ser protagonistes del procés, marginant les altres tendències i estructures a papers secundaris.

Es produeixen tensions insostenibles entre partits i entre institucions. Recordo que l'Assemblea de Parlamentaris arraconà l'Assemblea de Catalunya, que tractava d'assumir un paper popular, tot cedint a la primera qualsevol intent d'introduir-se en la política oficial. Tot seguit l'Assemblea de Parlamentaris, marginadora, va quedar, ensems, marginada pel president Tarradellas. De les seves dues funcions, una a Madrid i l'altra a Catalunya, va ser-li congelada la segona, i la formació d'una minoria catalana al Congrés de Madrid és impensable per les contradiccions internes.

Ara li toca el torn a l'Entesa dels Catalans, també amb dues funcions, una a Madrid i l'altra a Catalunya. La de Madrid passa dificultats també per les tensions internes. La de Catalunya passa dificultats per les pressions externes. L'Entesa va dir un dia que era l'hereva de l'Assemblea de Catalunya. No sé si va ser oportuna la seva declaració, indignà els marginats de la més antiga Assemblea.

A Solé Sabarís, li dol que l'Entesa desaparegui com a coalició per Catalunya. Els pobles i les comarques l'esperen. Creuen en ella. És cert. Era el paper de l'Assemblea de Catalunya que fou destruït pels partidismes. El poble necessita quelcom unitari a nivell de barri, de municipi, de comarca, de vegueria i de país. No sap què passa en les altures. Qui vagi a atendre el poble sense partidismes, és sempre ben rebut.

Jo prossegueixo la meva silenciosa lluita per les assemblees populars amb vista a una futura Assemblea Popular de Catalunya. Ahir vaig ser a Torrelles de Llobregat. L'Entesa, onsevulga que vagi, provoca de fet la formació d'una Assemblea Popular. La més espectacular va ser la de la IX vegueria de l'Alt Pirineu, on gent de partits i gent independent de les seves sis comarques col·laboraren en la programació d'un pla conjunt de reivindicacions.

¿Per què un bon dia, no ens asseiem, el president Tarradellas, l'Entesa dels Catalans, els partits interessats i els que lluiten des de la base, per fomentar les assemblees populars i, sense protagonismes d'uns ni d'altres, ens posem, d'una vegada, d'acord per a donar sortida harmònica a un moviment popular català que la nostra ciutadania espera amb tant d'anhel, que seria ei millor fonament de les noves institucions?

Lluís M. Xirinacs.