Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimarts, 28 de febrer del 1978. Pàgina 7.

Manca cohesió al Principat.

Pel gener del 1977 deia als dirigents dels partits polítics que en el període de transició de la dictadura a la democràcia calia mantenir l'actuació unitària de les forces polítiques de l'oposició d'aleshores. No negava, ans al contrari, afirmava, la conveniència de la constitució pública de tots els partits i de la propaganda que poguessin fer de llur ideologia i de llur programa. Però veia necessària en el període constituent, que encara no ha acabat, una actuació mancomunada de la dreta, el centre i l'esquerra democràtica per a establir el camp, les regles i l'àrbitre d'aquest joc democràtic que estem encetant. La frisosa competència entre els diferents equips polítics ja vindria després. En aquests moments resultava un luxe perillós per al país. Parlava d'acció unitària sense fusions ni confusions.

No se'm féu cas. Els partits es llançaren a jugar sense tenir el camp de joc. Les candidatures del Congrés foren tan esmicolades que els representants catalans  figuren escampats en cinc grups parlamentaris. Les candidatures del Senat també foren engrunades. Tanmateix, n'ha reeixit una, l'Entesa dels Catalans, que reuneix tots els senadors electes de Catalunya, amb una sola excepció. No representa, però, més que uns quants partits amb exclusió d'altres.

Allò que em preocupa és que tot i haver assolit el retorn del president Tarradellas, demanat per la immensa majoria, tot i haver assolit l'únic govern de concentració de tot Europa, que reflecteix ei resultat de les eleccions, tot i gaudir del grup parlamentari unitari, Entesa dels Catalans pel Senat, estem dividits i el resultat és que les nostres coses no van prou bé.

En aquests moments no ens convenen les divisions i tanmateix hi ha un excés de tensions entre el president i el Consell, entre diferents consellers, entre el president i l'Entesa dels Catalans, entre els diferents partits, entre els partits i l'Entesa i alguns altres etcètera.

No hauríem de perdre mai de vista que, per primera vegada després de quaranta anys, poble, bases dels partits, quadres dels partits, representants legislatius, govern i president, formen les pedres d'un sol edifici amb fonaments, bones parets mestres i teulada amb cúpula i tot. És cert que no tenim encara l'habitud d'anar així tots plegats. La política, a cada nivell del gran edifici social català, té exigències diferents i hem d'aprendre a tenir la flexibilitat necessària per a comprendre les diferents actuacions per a saber col·laborar en el conjunt.

Cal urgentment un esforç de diàleg entre tots els nivells per a aconseguir la integració unitària de tot el conjunt. Després ja farem competicions dins el palau d'esports de la nova Catalunya.

Lluís M. Xirinacs.