Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 18 de febrer del 1978. Pàgina 5.
El nostre motí de cada dia.
Si, al servei d'aquest poble, però potser n'estic fent un gra massa. En tot el dia no para el telèfon. Si l'agafava sempre que sona, penso que no podria fer res més. En tot el dia, fora de quan hi ha vaga de correus, no paren de venir cartes per tots els conductes possibles. I si vas pel carrer la gent t'atura per presentar-te els seus problemes.
Avui, després de no sé quants mesos de no veure la mare, li havia suggerit de venir a casa. Dinaríem junts, ella es portaria el menjar per a tots dos, puix la nostra vida aquests dies és tan agitada que ni temps teníem per a preparar-lo.
Però el dimoni ha trucat al telèfon en el precís moment que em disposava a fer la columna de l'AVUI. Motí a la Model. Bales de goma. Incendi. Autolesionats. Uns presos situats a la cúpula de la presó demanen a crits que jo hi vagi.
Què hi haig de fer, a la Model? No aturaré la reivindicació, ni aturaré el motí. Jo no tinc els ressorts per a tornar l'esperança als desesperats. Ara és l'hora del poder de les tenebres. Tot és tenebrós a les presons, en aquests moments. Només m'escau el silenci de la desolació i de la indignació més gran. Dos policies lesionats. Vuit presos també ferits. A part de les autolesions. La primera galeria, arrasada. Les seves instal·lacions eren noves de trinca. I les altres galeries, amb importants desperfectes. No hem vist els reclusos per no tornar a encendre el foc. Els funcionaris, panteixant i suats, estaven desfets. El director ha sortit de l'infern trasbalsat.
Jo havia deixat a la porta de casa un paper clavat amb una xinxeta per a la mare. Ella ha arribat i ha dinat tota soleta.
En Sobrequés, en Portabella i jo hem parlat amb el director. Ens han facilitat els noms dels ferits. A la sortida hem donat explicació als familiars que esperaven angoixats, i a la premsa.
Algun pres que ha tornat del Dueso per a assistir al judici ha estat objecte de greus amenaces. El Dueso és el fons d'aquest infern de les presons.
He pogut tornar a casa. La mare encara hi era. Els presos restaran dies i dies incomunicats. He pogut escriure aquesta crònica desordenada. Estic pendent de la telefonada de Portabella. Quan la cosa estigui més calmada entrarem a visitar els presos. Per dir-los, què?
Lluís M. Xirinacs.
