Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 19 de febrer del 1978. Pàgina 7.
Terres de l'Alt Pirineu.
L'Entesa ha anat a la Seu d'Urgell, al cor de l'Alt Pirineu català. S'hi han aplegat les comarques de les valls muntanyenques, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, la Cerdanya i la Vall d'Aran (comarca occitana inclosa a Catalunya). Tampoc no ha estat oblidada la presència del Principat d'Andorra. Representen el vint per cent del territori del Principat. I, tanmateix, han esdevingut les comarques subdesenvolupades per excel·lència. Per això s'han unit per damunt d'alteroses muntanyes que separen les valls paral·leles i ja fa temps que treballen conjuntament tot reconstruint, de fet, la novena regió de la divisió territorial de la Generalitat del temps de la República, amb l'afegitó, ben justificat, de la Cerdanya.
Ha estat meravellosa la informació subministrada pels assistents a la taula rodona amb els partits, els independents i els grups de les cinc comarques mancomunades. Moltes informacions. Moltes intervencions. Cadascú ha parlat amb una gran precisió d'allò que coneixia. Cadascú des del seu lloc. És considerable l'esforç que representa unir l'acció amb tantes dificultats de comunicació.
He fet consultes i se m'ha assegurat que aquesta mena d'assemblea de les terres de l'Alta Pirineu és formada per gent de tota mena, gent de partits i gent independent, l'assemblea popular de l'alt Pirineu, o de la novena vegueria. La seva eficàcia ve de lluny, d'abans de la nostra visita. I la prova n'és que la visita de l'Entesa ha estat perfectament programada i preparada, que s'ha confegit un dossier acurat, que se n'ha fet lliurament als senadors amb prou anticipació per al seu estudi i que les intervencions han estat d'una qualitat extraordinària.
L'Alt Pirineu és en marxa i sap on va. Us agraïm la confiança que dipositeu en nosaltres, els senadors. Procurarem fer tot allò que estigui en les nostres mans per defensar els vostres interessos. Però em sembla que la cosa més operativa que cal entendre és que el destí de les vostres terres és a les vostres mans, si conserveu i enfortiu la unió responsable que avui ens heu ensenyat.
I per a l'enfortiment i la consolidació de la vostra acció conjunta, caldria que per sota de la unió regional sorgissin les assemblees a nivell de necessitats comarcals i a nivell de necessitats locals. Als pobles més oprimits, els cal una unitat més decidida.
Terres de l'Alt Pirineu, coratge!
Lluís M. Xirinacs.
