Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 15 de gener del 1978. Pàgina 6.
Salvador va conquerir Jericó.
Si, al servei d'aquest poble ha estat Salvador Escamilla durant quinze llargs anys amb el seu «Radioscope», que començà, com ell diu en el seu llibre-cassette Nadals a la memòria un dimarts i tretze.
D'aquesta faisó, divendres passat, quinze anys després, 13 de gener, hem celebrat les noces de bronze d'aquest peoner del restabliment de la ràdio en català. Una falca més, com tantes n'hi ha hagut, que aprofitant les escletxes imperceptibles ha anat engrandint les esquerdes d'un règim monolític, les inderrocables muralles de Jericó.
«I sonant les grans trompetes, les muralles es van enfonsar». Després de quinze rondes, com els israelites, han caigut les muralles amb el so de la paraula feble. La primera paraula fou: «Bon dia, Catalunya i Balears!» Els Països Catalans són massa allargats, com Noruega, i la Ràdio de Barcelona no arriba al País Valencià.
I només amb la força de la paraula Salvador i molts altres treballadors de la ràdio han anat reconquerint la ciutat forta, que és aquest inapreciable mitjà de comunicació social, per a Catalunya.
Jo pensava en el poder de la paraula feble. Pensava en l'«Elogi de la paraula» del nostre poeta Maragall. Pensava que la ràdio és més feble que la televisió i el cinema, perquè no hi ha l'acompanyament de la figura; que és més feble que la literatura perquè, la paraula radiada, se l'enduu el vent i la lectura resta escrita; que és més feble que el teatre i àdhuc que la conversa corrent perquè hi manca la presència física de l'oient. No pots tampoc triar-te l'interlocutor. A totes aquestes febleses hi afegiria la feblesa particular de Salvador Escamilla, home viu, carregat de qualitats, bon actor, bon cantaire, però d'una senzillesa tan gran, d'un estil tan planer i popular, tan imaginatiu i variat, tan emotiu i delicat, que mai no ha pogut fer por als humils.
Com David davant Goliat, com els israelites davant Jericó, sense escuts, sense casc, sense llança, amb la sola força de la paraula viva i punyent has obert l'esvoranc en el front del gegant, en el flanc de la gran muralla. I tots ens n'hem aprofitat i hem entrat en la ciutat forta. Quants i quants hem passat, Salvador, pel teu finestral obert i sense reixes, gràcies a la teva gràcia!
Ha estat, una vegada més, el triomf de la força de l'esperit sobre la força dels diners, de les armes. Una vegada més han estat triats els febles per a confondre els forts.
En nom de l'oient desconegut, gràcies, Salvador!
Lluís M. Xirinacs.
