Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimarts, 17 de gener del 1978. Pàgina 6.

L'àmbit dels partits en la societat.

Potser entre la gent del poble, en els darrers temps puja la fòbia contra els partits. Es tracta d'unes crítiques que en general, són injustes. La gent no polititzada sol ésser molt concreta. Vol que se li arreglin els problemes concrets, petits, locals. Cadascú demana per a ell, i es dessolidaritza de la resta. La gent expressa desigs, sense parar compte en la problemàtica del conjunt. Ahir vaig ser a Térmens i Balaguer, s'ha instal·lat una paperera que ho infecta tot. Més amunt, cap a Artesa, es vol instal·lar una fàbrica de productes químics, i la gent del lloc tem un nou Seveso.

És de responsabilitat, no dels partits, sinó de tots els ciutadans d'un lloc determinat vetllar pels interessos del lloc. No és correcte demanar als partits que ho facin tot a nivell local. Se'ls vol fer com una mena de «chantage»: «Com que sabem que voleu els nostres vots per a les eleccions, arregleu-nos aquest pont, aquella carretera, etc.». Aleshores els partits es troben ofegats per milers de petits problemes locals, sovint contradictoris entre ells, que no poden pas resoldre, i la pressió per la solució dels quals els impedeix atendre d'altres problemes de caràcter més general o supralocal. La mateixa observació es podria fer referent a allò que s'espera de la Generalitat.

Cal fer veure al ciutadà comú que ell és el responsable, junt amb els seus veïns, de la solució dels problemes locals i, en tot cas, el darrer responsable és l'ajuntament. I cal fer veure al ciutadà comú que si la Generalitat va essent progressivament responsable de la solució dels problemes de l'àmbit del Principat, els partits polítics, tot i tenir arrels i, per tant, responsabilitats parcials, a nivell local i de Principat, allò que els lliga fonamentalment és la defensa dels interessos d'una classe social determinada, que, encara que té característiques locals, regionals, i nacionals, s'estén més enllà d'aquestes circumscripcions i ateny l'internacionalisme. Ni el capital ni el treball no tenen fronteres.

Cal, per tant, no escandalitzar-se dels lligams orgànics interestatals dels partits de diferents nacionalitats, ni de les homologacions interestatals d'aquests mateixos partits. El problema de l'«obediència catalana» dels partits catalans és en realitat un pseudo-problema. Els partits es lliguen internacionalment o no són pròpiament partits, sinó grups testimonials o moviments nacionals. Com tampoc no cal escandalitzar-se que en les homologacions europees el partit més gros determini la seva línia política sobre altres partits més petits, o homologables amb ell, d'altres Estats.

No destorbem la feina pròpia dels partits amb foteses.

Lluís M. Xirinacs.