Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 24 de desembre del 1977. Pàgina 5.
Plàcida nit?
Qui fou Jesús de Natzaret? El que diré a continuació no és cap dogma de fe. Es la conclusió, sempre provisional, a què he arribat després d'estudiar i viure molt intensament durant quaranta-cinc anys.
No crec que nasqués a Betlem de Judà, ni que fos a parar a Egipte. Segurament nasqué a Natzaret de Galilea o, a tot estirar, a Betlem de Galilea, que era molt a prop de Natzaret. Tardanament l'evangelista situà a Betlem de Judà, la pàtria del rei David, el lloc del seu naixement, per convertir-lo en un segon David, rei dels jueus. Messies, Crist, Ungit són paraules sinònimes en hebreu, grec i català que significaven rei. Jesús ni fou rei ni ho volia ser, en el sentit institucional del mot. També l'evangelista el volgué equiparar a Moisès fent-lo anar a Egipte exiliat. Jesús no fou del poble jueu escollit, sinó un galileu oprimit i menyspreat com tants d'altres.
Cresqué en la regió agrícola de Galilea, doblement oprimida pels impostos dels romans invasors i pels impostos de la casta sacerdotal dominant. Potser encara hi havia un tercer impost del rei Herodes. Els pagesos galileus estaven arruïnats. Hi havia a Galilea molta fam, molta misèria. El deutor era fet esclau o calia que fugis cap a Jerusalem a morir-se de gana en els suburbis de la capital. Però Galilea no era pacient, era un focus permanent d'insurrecció. Els companys de Jesús foren majoritàriament del grup polític revolucionari dels zelots. Dintre d'aquest grup hi havia una branca armada, els sicaris. En l'estol de seguidors de Jesús també hi havia sicaris armats. Sembla que Pere n'era un i Judes, el traïdor, n'era un altre.
Jesús no és un jueu pobre i mansuet, destinat a ésser rei de pau i d'amor suaus. És un galileu rebel que diu: «No he vingut a portar la pau sinó l'espasa» i «La pau que jo us dono no s'assembla gens a la pau imperant». Jesús no ve a muntar una religió de pobres resignats que esperen amb paciència una vida millor més enllà d'aquesta. Jesús no fa actes religiosos en el sentit clàssic de la paraula. Jesús té un cor profà, fondament enamorat de la realitat. Cerca el suport, no en societats rituals o secretes, sinó en el moviment real de les masses oprimides. L'amor als enemics opressors no és un amor melós, tou o tendre. Es un amor rigorós, sever, inflexible.
Per això, malgrat la seva prudència i l'astúcia que posa en joc, el rei Herodes de Galilea l'expulsa del seu territori. Per això al cap de pocs dies de fer mítings a Jerusalem és detingut, processat, condemnat i executat.
Aquesta nit, quants homes així naixeran?
Lluís M. Xirinacs.
