Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 25 de desembre del 1977. Pàgina 8.
Per Nadal, cada ovella al seu corral.
Tots procurem tenir un corral ben confortable, amb «tresillo», amb moqueta, amb parquet, amb calefacció, amb cotxe a la porta, amb una escola per als nens; així el dia de demà també ells tindran un bon corral. Tots procurem preparar les festes de Nadal dins el corral amb paó farcit, neules, torrons i xampany. I si s'hi pot afegir un bon estèreo amb música de fons, molt millor. Que a fora, al carrer fa fred, és brut, de vegades passa gent amb mirades poc amables que travessen el nostre abric de pell. Que a fora ens pot esperar algú en una porteria fosca amb una navalla.
J. G. Pagès, en una carta a «La Vanguardia» m'atacà fort perquè jo defenso l'indult dels delinqüents i oblido «l'atur, la crisi econòmica, la manca de llocs escolars, de llits en els centres hospitalaris, les fallides de les empreses, la manca d'habitatges, de zones verdes, etc.»
Aquell any de la famosa nevada de Nadal, un noi, en la vigília de Nadal, trucà a la porta de la casa del seu pare. Es deia José Povedano Gimena. Els seus pares vivien, des de feia molts anys, separats. La mare vivia amb un home a Granada i tenia molts fills d'aquest home. El pare vivia amb una dona a Horta i tenia fills d'aquesta dona. Josep, de petit, anà al Tribunal Tutelar de Menors, al reformatori. Se n'escapà tres vegades. No tingué mai corral, ni escola, ni res. A la Legió emmalaltí i en fugí.
Però l'enyorament guià les seves passes al corral del pare en aquell vespre de Nadal, mentre les primeres volves de neu començaven a caure. Entreobrí la porta la dona. El reconegué. No el deixà entrar. El pare ho sentí des de dins. Intentà parlar amb el fill. La dona s'hi interposà i ho impedí. Li tirà la porta pels nassos. El noi s'emborratxà en una taverna. Amb altres nois borratxos com ell, obrí la portella d'un cotxe i cantant i rient posaren les maletes del cotxe enmig de la neu del carrer que ja feia un pam, i s'hi assegueren al damunt. La policia se'ls endugué emmanillats a la comissaria més propera. En un moment de distracció dels guàrdies, Josep, emmanillat, es llençà al carrer, trencant els vidres d'una finestra tancada, des d'un primer pis. La neu ja feia mig metre i li serví de matalàs. Corregué esbojarrat i es féu escàpol. Un amic del barri xinès li serrà les manilles.
A la matinada freda i blanca de Nadal venia a demanar-me ajuda. Després de tants anys, encara avui és a la presó.
Senyor Pagès, existeixen uns grans delinqüents que provoquen atur, crisi econòmica, manca d'escoles, de llits a l'hospital, fallides d'empresa, manca d'habitatges, zones verdes, etc. i, si això persisteix, aquests mateixos grans delinqüents provoquen l'aparició de lladres, estafadors, violadors i assassins. Potser vostè i jo també participem d'aquesta delinqüència amb el nostre egoisme. Avui vostè i jo estarem celebrant un bon Nadal en un bon corral.
Jesús, el naixement del qual avui celebrem, fou acusat d'anar amb els petits delinqüents, i fou matat pels grans delinqüents.
Bon Nadal, senyor J. G. Pagès!
Mal Nadal, petits delinqüents sense indult!
Lluís M. Xirinacs.
