Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 23 de desembre del 1977. Pàgina 5.
Andalusia.
He estat a Màlaga després del pas dels quatre genets de l'Apocalipsi. He tingut una rara oportunitat de parlar amb gent d'esquerres i amb gent de l'Aliança Popular. Aquests darrers reconeixen que la mort del noi de CCOO és un absurd immens. I comprenen la reacció popular, tot i que condemnen ei vandalisme posterior. Però diuen que tenien informacions, ja els dies anteriors, que es veien bosses carregades amb pedres i que determinats grups volien envoltar les forces d'ordre. Defensen l'actuació de la policia tot dient que no carregaren contra dels manifestants pacífics que anaven amb nens, sinó damunt d'activistes que, segons els constava, duien intencions no gens pacífiques.
La part contrària afirma que la manifestació era una festa innocent, que el noi que s'enfilà al balcó de la diputació no volia tocar la bandera espanyola, només volia posar-hi la bandera andalusa, que hi mancava per ordre del president de la diputació. La decisió de no posar la bandera andalusa a les diputacions fou presa pel conjunt de presidents de diputacions d'Andalusia. El president de Màlaga es limità a complir un acord. En els dies següents l'actuació de la força pública es realitzà sense contemplacions. Agredien qualsevol persona que anés pel carrer i àdhuc disparaven goma i fum contra aquells qui treien el nas pels balcons. Tant, que la gent senzilla del poble s'exclamaven: «Ara entenem l'ETA».
És cert que a causa de la provocació, reacció popular i consegüent repressió, la Diada d'Andalusia ha de fer un pas endavant decisiu al nacionalisme andalús. Durant cinc-cents anys Andalusia ha estat una colònia explotada i oprimida. El canvi de poblacions -marxaren els àrabs i vingueren els cristians- féu impossible una clara definició ètnica. Però durant aquests darrers cinc-cents anys el poble andalús ha demostrat a bastament que té un geni propi, uns costums, una geografia, una forma de parlar, una empenta ben definida, que constitueixen els requisits previs per a esdevenir una nació. Només hi mancava la voluntat nacional explícita. L'explotació econòmica i l'opressió política constants ho impediren.
La Diada d'Andalusia del 1977 és la diada de la primera afirmació pública nacional d'Andalusia. A tot el llarg i ample d'aquell bell i desgraciat país s'ha manifestat el poble en aquest sentit. També els andalusos immigrants a Catalunya es manifestaren per la pàtria andalusa amb el ple suport del poble català al bell mig de la plaça principal de Barcelona.
Andalusia alça el cap i vol ser sobirana. Els catalans et saludem, novell poble germà. I les forces d'esquerra, dominants a Catalunya, et prometen vetllar per impedir d'ara endavant la part d'expoliació que alguns dels nostres fills t'han estat imposant fins avui dia.
Lluís M. Xirinacs.
