Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 21 de desembre del 1977. Pàgina 7.
Miracle al Clot.
Diumenge, 2.30 del migdia. Cel gris. Soroll sord dels motors brunzents de la Meridiana. Barri del Clot i Camp de l'Arpa. Un miracle de terrenys de la RENFE recuperats per als veïns. Com si fos una ampla avinguda, llarga, molt llarga, plena d'atraccions per als infants, gronxadors, tobogans, barres per a enfilar-se i penjar-se, sorra, camps de futbol i de bàsquet, arbres tot just plantats que encara no brosten, defenses contra la invasió de cotxes, una antiga farinera convertida en museu, uns edificis que esdevindran escoles, gimnasos, piscines cobertes. Un miracle. Tot recuperat amb l'esforç, amb les mobilitzacions dels veïns, constituïts associació i integrats amb llurs entitats en una coordinadora d'entitats de barri.
La nit anterior, foc de camp i tendes plantades per a dormir en el terreny reconquerit de nou. Regateig de RENFE, que destrossa útils edificis massissos per dur-se'n quatre ridícules bigues de ferro. Intents de l'Administració de vendre terrenys del comú per edificar-hi blocs privats, contra els acords del Pacte de la Moncloa.
«S'establiran mesures cautelars especials amb vista a limitar al màxim la reconversió a usos privats del sòl actualment destinat a usos públics o instal·lacions oficials i paraestatals.»
Aquesta i altres raons molt enraonades foren emprades pels convocadors de l'assemblea del barri que es desenrotllà a migdia en els terrenys recuperats, a cel ras, amb participació viva i intel·ligent de més d'un centenar de persones. Tot el dia fou una desfilada contínua de milers de veïns interessats a comprovar el miracle amb llurs propis ulls.
Tots tenien el temor que la conquesta fóra arrabassada pel projecte de convertir aquella llarga i ampla llenca de terreny en una via ràpida de penetració a Sant Martí de Provençals.
«Cal ocupar-la, cal fer-la servir». «Que vegin que és ben nostra i ben necessària». I els nens saltironaven feliços darrera la pilota enllà, enllà on els pares responsables discutien el futur del barri sense enyorar el vermut o les tapes, sense sentir la gana d'anar a dinar que se sent a dos quarts de tres de la tarda amb l'estómac buit.
Lector, ¿t'has apuntat a l'Associació de Veïns del teu barri?
Lluís M. Xirinacs.
