Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 18 de desembre del 1977. Pàgina 5.
El Solsonès.
He tret el nas en el Solsonès. La capital, Solsona, s'ho enduu tot. La resta són pobles petits. Tuixén tira a la Seu i Sant Llorenç de Morunys tira a Berga. Comarca eminentment rural on, com per art d'encantament, ha crescut la Unió de Pagesos en un ambient camperol que semblava encara ancorat en l'Edat mitjana. Comarca que més s'estimaria pertànyer a la regió o vegueria de Manresa que a la província de Lleida. S'hi veu viu el sentit comarcal. La capital, d'uns sis mil habitants, creix lentament amb les aportacions humanes dels pobles de la comarca. Ciutat poc comunicada i, per tant, menys progressista que altres ciutats de Catalunya, i no per culpa seva. A les eleccions hi dominà Convergència, no les esquerres, com en la majoria catalana. Però tampoc no hi vencé ni UCD, ni l'AP, malgrat els forts interessos locals. Ara es preparen per a les municipals. Els auguris són també per Convergència. Una sospitosa oferta de Lleida de despendre diners en obres fa tuf de boicot de la diputació lleidatana a la Generalitat de Catalunya.
Gent jove i progressista m'avisen que Solsona està arribant a un meravellós esclat de responsabilitat social. Les entitats volen coordinar-se. I hi ha intents d'una associació de veïns. Tinc davant «El Solsonès», número 3, editat per uns nois molt eixerits que em fan una entrevista amb preguntes ajustadíssimes. També els excursionistes m'interpel·len amb qüestions clarament polítiques. Els mestres volen fer assemblea. Els partits i les sindicals hi van penetrant. Hi ha interès a constituir una assemblea del Solsonès.
Un eix important de progrés social és el Cine-fòrum. Rutlla des de fa més de deu anys. Premi a la constància i a la tasca de consciència social. Aquestes assemblees encobertes, mèrit mai no prou reconegut de Miquel Porter i Moix i de tants d'altres a tot Catalunya, també han donat fruits madurs al Solsonès.
M'han cridat per presentar i dirigir el col·loqui de la pel·lícula King and Country de Losey dintre del cicle de pacifisme que celebren. Pel·lícula excel·lent. Públic abundantíssim. I col·loqui exemplar on va intervenir, un dimarts a la nit, de dos quarts de dotze a dos quarts de dues, una munió de gent de diverses tendències, amb gran respecte i penetració.
¿Qui serà el valent que faci el primer pas vers la institucionalització de les comarques deprimides però despertes del nostre interior català?
Lluís M. Xirinacs.
