Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 17 de desembre del 1977. Pàgina 5.
Front d'acció popular.
Aquest poble meu estimadíssim ha sabut recollir en el seu si entranyable la llavor de la no-violència vinguda de molt lluny, part enllà de les seves fronteres. Quan un home acull una persona o una cosa amb amor és perquè, d'alguna faisó, aquella persona o cosa ja era a dins de l'home, i hi era ben posada. Igual passa amb els pobles.
La no-violència ja hi era, al cor de Catalunya. Per això ha estat tan ben acollida. Ningú no li ha fet la contra d'una manera frontal. Els hàbits adquirits pel nostre poble al llarg de la història, més aviat ens inclinaren a la violència, però fou una violència més moderada que la d'aquells pobles que, amos del carbó i del ferro, bases de la indústria pesant, es llençaren a muntar grans imperis a sang i foc.
Aquests hàbits violents amaguen capes més profundes de no-violència, que suren en moments determinats de la nostra història. Un moment feliç fou quan calgué redactar l'Estatut de Núria del 1931. La República vingué sense sang i l'Estatut reflectí inequívocament el desig de la vella utopia antimilitarista.
Un altre moment feliç ha estat la descongelació del franquisme. Catalunya hi ha col·laborat amb les seves forces per camins valents, decidits, però no violents. Els assaigs violents no reeixiren.
Tanmateix, sé ben bé que el pacifisme en un país és fomentat per altres països adelerats darrera llurs rapinyes. Però els no-violents catalans més compromesos no són pacifistes, són una altra cosa.
La no-violència ha estat promoguda al Principat sobretot pels grups que s'apleguen al voltant d'Acció No Violenta. Els seus Casals de la Pau escampats per diferents comarques han estat fogars d'on ha sortit la lluita antimilitarista de servei civil dels objectors de consciència, la lluita per l'amnistia, la Marxa de la Llibertat, les campanyes ecològiques, l'ajuda als marginats socials, el suport a l'Assemblea de Catalunya i a tota mena d'organitzacions de base.
Dintre del col·lectiu existeix el Front d'Acció Popular enderiat a treballar per construir i conservar la unitat de les comunitats humanes naturals dels Països Catalans. Més enllà de la inevitable lluita de classes, que ho afecta tot, però no fins al punt de destruir-ho tot, i decantat a favor del bàndol oprimit i en contra del bàndol opressor, tracta aquest Front de salvar la comunitat de convivència, la comunitat de veïnatge, la comunitat municipal, la comunitat de comarca, cadascuna de les comunitats tradicionals: València, Illes Balears i Pitiüses, el Nord de Catalunya, Andorra i el Principat i, finalment, la gran comunitat nacional dels catalans sempre oberta a la solidaritat amb els altres pobles.
El Front d'Acció Popular és un servei dels no-violents a la pau, a la força, a la fecunditat i a la defensa dels Països Catalans.
Lluís M. Xirinacs.