Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 14 de desembre del 1977. Pàgina 5.
A Salvador Casanova.
Estimat amic: m'has escrit una carta en la pàgina de diàleg de l'AVUI. No volia respondre-la perquè em penso que en aquesta columna la vaig responent a bastament. Però hi ha gent que insisteix que et respongui, i malgrat l'estretor d'una columna, et diré alguna cosa.
Primer que tot, agrair-te el to. Es veu que m'estimes. Salvador, tu ets un prodigi de noblesa. Tots ho hem vist en les teves múltiples intervencions al llarg de tants anys d'Assemblea de Catalunya.
Tanmateix, tu i jo discrepem en un punt fonamental: allò que podríem anomenar l'essència de la democràcia. Tu creus en unes regles, jo crec en les persones. Tant si ens agrada com si no, l'Assemblea de Catalunya ja no és una assemblea de Catalunya. Gairebé no té ningú. Tant si és per a bé com si és per a mal, les grans masses de població van amb els partits i grups guanyadors de les eleccions. Si la gent és allà, allà cal anar-los a buscar. No és amb un digne i noble enfrontament testimonial amb els grans partits com recuperarem el poble, sinó pagant un tribut de moderació, d'adaptació, de comprensió dels centres d'interès de les masses, que per desgràcia encara es mouen per terrenys força dretans. Discrepo de tu en el judici que fas de certs partits parlamentaris que es diuen populars. Tu els consideres traïdors a uns principis. Jo els considero assenyats i adaptats a la situació real de la majoria dels catalans, malgrat que una campanya electoral llampec pugui fer semblar el contrari. No els trec defectes, manipulacions de la gent, de la premsa. És cert que manipularen la meva sortida de l'Assemblea com manipularen llur pròpia sortida.
Però a tu t'enganya principalment allò que cabalment és la teva glòria: l'Assemblea de Granollers del Vallès Oriental. Aquesta assemblea, certament, és democràtica, és popular i té pocs defectes de manipulació. Però està molt soleta.
Els partits que encara resten a l'assemblea, els crec molt honrats, molt coherents, molt nets, però idealistes, separats de la gran massa del poble, en bona part a causa de llur servitud envers els principis i llur manca de realisme.
He intentat repetides vegades i de diverses formes de fer-vos-ho veure endebades. Me n'he anat per això, per fidelitat a un poble de carn i ossos, no d'idees i raons. Crec que l'assemblea de Granollers és viva, com n'hi ha d'altres. Crec que no tenim Assemblea de Catalunya i que cal refer-la. Si la refeu vosaltres, malgrat que jo ara ho vegi impossible, sense orgull tornaré. Si la refem entre tots, també espero retrobar-te.
Lluís M. Xirinacs.
