Al servei d'aquest poble.

Avui. Dijous, 15 de desembre del 1977. Pàgina 6.

Sobre la lluita de classes.

Es podria dir que si el segle XVIII fou el segle de la raó, el XIX fou el de la lluita de classes. La raó esclatà de molt antic, però el segle XVIII l'entronitzà en Notre Dame de Paris. També la lluita de classes ve de molt antic, però el segle XIX la canonitzà en el manifest del Partit Comunista.

El 1925, el físic Werner Heisenberg anuncià el seu famós principi d'indeterminació i amb ell féu abdicar la raó el seu pontificat. Des d'aquell any, la raó ha ocupat el lloc que li correspon en el conjunt de les realitats humanes.

Em sembla que l'Inici de davallada del protagonisme de la lluita de classes comença amb la distensió mundial després de la guerra freda dels anys cinquanta. El punt culminant del protagonisme d'aquesta lluita, que començà humilment als barris industrials londinencs, fou la participació del planeta en dos blocs antagònics, Est i Oest, enfrontats en la guerra freda. La mentalitat simplista de la victòria mundial del socialisme cedí lloc a la recerca de compromisos. Dialècticament parlant, no té sentit que l'antítesi socialista venci, en la lluita de classes, la tesi capitalista. Restaria barrat el salt a la síntesi. El pas a la síntesi dialèctica implica que el final assumeix els continguts de tesi i d'antítesi. Mentre la classe antitètica dels oprimits ha anat creixent des de zero fins al control de quasi mig planeta, ha conservat el seu sentit ple la lluita de classes i encara té sentit perquè encara el capitalista és més fort que el proletari. Però la correlació es va alliberant i, a poc a poc, la lluita de classes va cedint el terreny a la síntesi de classes, expressió que esvera a tots els revolucionaris a l'estil segle XIX.

Existeixen en la nostra humanitat uns elements unitaris, amagats per raó de l'agudització, de la lluita de classes, que són comuns a opressors i oprimits i que ara són en alça. Drets humans, valors democràtics, objecció de consciència, reivindicacions personals, familiars, municipals, comarcals, nacionals, d'empresa, llibertats creatives, religioses, educatives, protecció de la salut, de l'educació, dels marginats, salvaguarda ecològica, etc.

Aquestes reflexions, vàlides en general, són aplicables sobretot als països del primer i segon món. El tercer món va més endarrerit. Però Catalunya pertany al primer món.

Lluís M. Xirinacs.